Page 256 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Crec que les classes de Llatí eren les que menys m’agradaven, les de donya Carmen, perquè tenia un caràcter molt fort. Sé que li va dir a ma mare que per què volia fer-me estudiar, que perdia el temps, que jo no servia per a res, que millor que me n’anara a La Marina. És clar, jo li vaig prendre un poc de mania (riu). Ah! Vaig tindre de professora de Grec a Carmen Agulló..., també em donà una assignatura de PREU, que tractava la relació entre els místics, San Juan de la Cruz i la pintura d’El Greco..., em va agradar molt.
En aquella època, en el PREU, es feien cursos monogràfics, recorde que teníem, per exemple, Portugal..., o el que t’he dit ans dels místics i El Greco.
Més que dels llibres de text, del que tinc molt bon record és dels apunts d’història de donya María Teresa. Eren tan bons que em van servir en els estudis a la universitat..., quan vaig anar a estudiar a Múrcia. Dels llibres no tinc un record especial.
No recorde haver fet activitats especials, d’extraescolar, si n’exceptuem quan ens portaven a missa, a Santa Maria (riu)..., en el mes de Maria. A més, jo tenia «estudio libre», és a dir, que les hores que no tenia classe, no havia de quedar-me en el Col·legi a estudiar a l’aula; jo me n’anava a treballar amb mon pare, l’ajudava..., jo i les meues germanes també. Els alumnes que no tenien este permís es quedaven en la sala d’estudi amb un professor vigilant-los; un d’estos professors va ser Sixto Marco.
Crec que no va ser molt dura la disciplina del Col·legi; la gent que estava allí..., alguns d’ells, com sabem, de l’Institut de la República, i altres que venien desterrats com Desiderio o donya María Teresa, de qui pense que era una republicana, tot i que ella no ho va dir mai, però per la manera d’explicar les coses... Eren, els professors, gent molt oberta. Estava també don Gabriel Ruiz i el seu germà, don Vicente, que ens donaven Física i Química... i coses d’eixes. I, no, no recorde que fóra gent de disciplina dura. Home, havíem de cantar el Cara al sol i tot això, però d’això estàvem obligats de fora. Més que de la disciplina, que no en tinc mal record, del que tinc pitjor record és de l’edifici; per a mi, era com una espècie d’antiga presó. Hi havia unes habitacions baix, en el pati, que mai no s’obrien, jo tenia la sensació d’estar en una presó, encara que esta, la presó real, la teníem a una passa, en el palau d’Altamira.
Quant a la pregunta sobre coeducació, la resposta es clara: Encara que no era habitual, al Col·legi estàvem junts els xics i les xiques. Els col·legis privats en particular, eren de xics o de xiques, però tots junts a l’aula no, això feia excepcional el Col·legi l’Assumpció. Jo pense que es conseqüència dels temps de la República.
256