Page 257 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 257
Antonio González Beltrán
No recorde haver sigut becari. Per a mi va ser un contrast molt gran venir d’Algèria, de l’escola lluminosa que vaig deixar allí, vaig passar a l’escola de Múrcia, que era tètrica. No hi vaig conéixer el mestre..., estava invàlid, ens donà classe el seu fill. Va ser molt llarg el procés d’adaptació en el període de l’escola... Crec que vaig despertar quan estava ja a la universitat.
No conserve material escolar, des que vaig patir un robatori a la casa del camp, on tenia guardada molta documentació de l’època, com ara les cartilles de notes.
En general, recorde que el professorat era complidor. Potser algú com Luis Chorro o el director de telègrafs d’Elx, que també era professor del Col·legi, a causa de la multiplicitat d’ocupacions fora..., però, no, com dic, en general, el professorat el recorde complidor. Fins i tot, tinc el record que els agradava la professió..., no, no tinc un mal record d’aquell col·legi, tot el contrari, m’hi vaig sentir molt bé. El problema va ser el canvi d’Algèria a aquí.
La relació entre els companys? Hi havia un grup, dins del curs, entre els quals es trobaven Casto Mendiola, Simeón Peiró, Manuel Miguel —fill de Miguel Hernández—... que mostràvem, per exemple, més interés per la lectura que altres; en particular recorde que Manuel Miguel provava a escriure poesia. Sí, recorde un bon ambient entre els companys de curs. Ens reuníem en casa d’algú, en casa de les filles del doctor Ruiz Rey. Molt després, però, vaig saber que era amic de mon pare..., de la maçoneria, com el doctor Víctor Mendiola, que estigué desterrat a les Canàries. Els adults parlaven amb molta prudència, fins i tot recorde que, només tornar de l’exili, ma mare ens digué: «Cuidadito con lo que decís». La primera casa en què vaig viure a Elx estava al barri del Raval, enfront vivia un veí de nom Franco, encara recorde que em vaig quedar espantat..., no sabia què havia de fer ni de dir quan me’l trobava pel carrer (riu); en fi, sí que hi havia por.
No vaig poder presentar-me a la revàlida de sisé perquè em van suspendre FEN, vaig haver d’esperar-me al setembre. Segurament em van suspendre perquè no li faria molt de cas a l’assignatura, i el professor... (riu).
Les revàlides, de quart i de sisé, les vaig fer en l’Institut d’Alacant i l’examen de després de PREU, a Múrcia, a la universitat.
No recorde haver notat, en aquell temps, que el professorat manifestara en classe cap ideologia política. És clar que quan teníem classe de política, aquí sí..., estava claríssim; però per part dels altres professors no. Jo vaig saber després que don Gabriel era monàrquic, don Vicente també... i Luis Chorro, però en classe jo no vaig notar cap manifestació ideològica.
257
