Page 258 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
No tinc notícia que es publicara cap revista literària en la qual participara professorat del Col·legi. Tinc la impressió que no vaig practicar cap autocensura per a escollir les lectures freqüents que es feien en classe..., pel record que tinc, crec que es feia referència a qualsevol autor.
Mentre vaig ser estudiant del Col·legi, vivia al carrer Sant Isidre; quan passava pel carrer de La Fira, que era el que em portava a la plaça de Santa Maria, recorde que feia molt de vent, tant que semblava que anava a emportar-se’m volant, havia de fer força per avançar. El primer any vaig tindre classe en una aula de la planta baixa. Estaven comunicades dos aules, per arribar a la de dins havies de passar pel mig de la primera. Després vàrem tindre les classes en la planta de dalt i, finalment, en l’edifici de la Corredora... Es va dividir el Col·legi. Uns cursos es donaven en l’antic i altres en el local de la Corredora..., allí em vaig trencar una dent mentre pujava les escales (riu). Em sembla recordar que allí, a la Corredora, sí que estaven separats els xics de les xiques: en la planta primera, els xics, i en la de dalt, les xiques. A partir de cinqué anàvem a l’edifici de la Corredora.
Vaig acabar en el curs 1957-58, després de set anys de batxillerat. El pati del Col·legi l’Assumpció era horrorós, em feia por, tenia un sentiment de repulsió per l’edifici. En el pis de dalt estaven els alumnes majors i el despatx de la directora. Quan estàvem fora del Col·legi els amics jugàvem a pareteta, en el carrer La Fira. En el Col·legi no vaig participar en cap representació teatral, tan sols en un acte sacramental de Calderón, en el qual vaig fer de llaurador. Va ser una lectura en classe, no una representació com a tal.
Quan vaig acabar els estudis universitaris, vaig ser professor del recentment creat institut Assumpció d’Elx, durant el curs 1964. També vaig fer classes en les Carmelites, en el Laboral, en els Salesians..., i classes particulars. He sigut professor de Literatura de Gaspar Jaén. Les Carmelites va ser el primer centre on vaig fer classes, de Filosofia, de Francés, de Grec..., en aquells temps havia de fer classes de tot.
(Mostrem a Antonio un llistat de professorat de l’època en què fou alumne del Col·legi, els va llegint i identificant) Antonio Sánchez Pomares em donà classes de Literatura. Recorde que, quan algú faltava a classes, nosaltres li déiem «no ha venido porque está enfermo», ell passava llista. Al dia següent apareixia una nota en el diari Información, d’on era periodista, «Esperamos que el niño... se reponga». La notícia arribava al pare, i, per tant, el coneixement de la falta del fill, immediatament venia al Col·legi a dir que no estava malalt i a veure què havia passat (riu).
258