Page 262 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
l’Assumpció. Però el primer curs no el vaig fer ací. Vaig passar a Múrcia perquè el Col·legi l’Assumpció era molt car. Aprofitant que mon pare intentà fer vida a Múrcia muntant una tenda de calçat..., que va ser un desastre; ara és difícil, en aquell temps muntar una tenda era el suïcidi, no hi havia diners per a gastar. Tancà la tenda, i la meua família tornà a Elx, però, mon pare tenia allí un familiar; una filla d’una cosina germana seua, on em vaig quedar estudiant primer de batxillerat, oficial, en l’Institut Saavedra Fajardo, el del barri del Carmen. El primer any el vaig fer en el curs 1949-50, vaig tindre matrícules d’honor en totes les assignatures; era molt gran, tenia quasi setze anys. Vaig tornar a Elx, però vaig pensar que podia fer cursos per lliure per avançar. Vaig preparar segon, tercer i quart curs, tot en el mateix any; al juny de 1951 em vaig examinar en l’Institut de Múrcia de totes les assignatures dels tres cursos, el mateix dia. Fou terrible. Havia de pujar i baixar escales corrents per anar a les aules on examinaven. Només em suspengueren una assignatura per al setembre.
En cinqué ja em vaig matricular en el Col·legi l’Assumpció, curs 1951-52; sisé curs també el vaig fer a l’Assumpció. A mi ja em tocà la revàlida de sisé, el nou pla del batxillerat del 1953.
L’examen de revàlida té història. Alberto Asencio intentava fer-se nóvio de Lolita Aznar, una amiga i companya meua de curs. Alberto no podia proposar-li això al seu pare perquè era un senyor molt seriós d’Elx. Alberto em digué: «Helia, tu que te has examinado en Murcia, no te gustaría hacer la revalida allí..., seguramente yo tengo posibilidad de que te resulte más fácil allí, y nos llevaríamos a Lolita. Si tu vas, su padre seguro que la dejaría ir también». Li vaig contestar que a mi em donava igual. En fi, marxem les dos a Múrcia, Lolita i jo. Les dos passem bé l’examen escrit. Per a l’oral ens citen un altre dia..., o una altra setmana, no recorde bé. Lolita es posa nerviosa, cau malalta i decideixen examinar-la primer. Després d’examinar-la, marxen tots i a mi em deixen allí..., abandonada (riu). A mi em suspengueren dos voltes l’examen oral, i crec saber per què. M’havien posat un examen de redacció on ens demanaven que parlàrem d’un país o una ciutat ideal, jo vaig dir que no trobava cap país que fóra ideal, en tot cas m’agradaria viure per l’aire i per damunt de Suïssa... Això en el franquisme! Jo sentia les preguntes de tots i, quan em tocava a mi, pensava: «Segur que em posen la dura, la difícil». Em suspengué el de Matemàtiques, les dos voltes amb la mateixa pregunta, —si et suspenia un, ja estaves suspesa—. La meua mare em bonegà i em va dir: «¡Eres tonta, podías haberte quedado en tu pueblo!».
Tornant al Col·legi l’Assumpció, recorde el problema tan gran que passaven els meus pares pel cost del Col·legi, que era molt car. Alicia
262