Page 263 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Helia González Beltrán
aconseguia pagar-se les matrícules en compensació per les bones notes que tenia. Però també començà mon germà Antonio i ens ajuntàrem tres germans en el Col·legi; per això vaig decidir matricular-me lliure de tres cursos a Múrcia i accelerar. Els meus pares ho passaven molt malament.
Jo ajudava mon pare en el treball i don Eloy em demanava que fera classes als xics de fàbriques. Ell donava les classes de Matemàtiques, de Física..., jo m’encarregava de la part de lletres. Estes classes les donava jo en ma cassa, Eloy en una acadèmia que tenia..., en la seu del sindicat vertical, crec. Ho féiem gratis.
Al Col·legi hi havia uns professors que em feien sentir-me molt allunyada. No acabava de situar-me. María Teresa Vega, la professora d’Història, feia bé les classes... El que ocorre és que jo he tingut un problema amb la Història perquè l’havia estudiada d’una altra manera, en un país lliure, des de la visió francesa; per a mi la visió que em trobava a Espanya era per a tornar-me boja. Com que no encaixava res, em deia: «Aquí s’ho inventen tot». El que sí que estudiàvem era la Reconquesta, no eixíem d’aquí, supose que t’ho haurà dit més d’un. Però María Teresa ho feia molt bé i aconseguia que la gent hi estiguera atenta. Amb els professors del Col·legi, jo no he aprés més història que la de la Reconquesta.
Havíem d’estar moltes hores al Col·legi, era terrible. Moltes hores buides de classe, en sala d’estudi amb donya Celia, que, a banda, crec que donava alguna classe de Llengua, jo només la vaig tindre com a guardiana. A Múrcia no estàvem junts els xics i les xiques. Aquí, a Elx, sí que estàvem junts, i ho recorde perquè a classe hi havia un xic, Ballester..., que, per cert, marxà a la mili i morí d’una pulmonia. Per tant, segur que estàvem junts els xics i les xiques.
La majoria de les xiques estudiaren Magisteri, algun xic també, per exemple Carrazoni. Feren la revàlida de quart curs i marxaren. Vicente Serrano Verdú, company de classe, era molt llest; encara n’hi havia un altre, Juan Maroto Ayala, més intel·ligent. Teníem uns companys magnífics. A la universitat era rar que anaren les xiques.
Crec que en el Col·legi, fora de les classes de política..., de Formación del Espíritu Nacional, no s’intentava adoctrinar els alumnes. A més, les dones teníem classes de costura, sobretot de cosir. Ara les xiques no saben fer-ho, això de cosir (riu).
També tinguérem a Luis Chorro y Juan com a professor de Filosofia. Era «un torro», insuportable. Parlava sense aturar-se, no es fixava en nosaltres, per a saber si el seguíem. Que si Kierkergard, que si l’altre..., de filosofia no vaig entendre res durant tot el temps que vaig estar al Col·legi.
263