Page 265 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Helia González Beltrán
pobra dona amb tant de fill i damunt... Però, normalment, cap problema. Això sí, fora de classe, els xics amb els xics i les xiques amb les xiques.
Férem molta amistat els companys de classe. A mi em deien la francesa. Anava vestida de manera distinta a la resta; em tenien, crec, una certa admiració. Però no hi havia distància entre companys. Amb els professors també hi havia amistat, encara que no m’agradava la forma de donar classe d’alguns.
En el Col·legi no recorde que hi haguera una aula amb alumnes de primària. Almenys mentre vaig estar jo d’alumna. Que, per cert, els dos cursos els vaig fer en l’edifici del costat de Santa Maria. Tot l’aulari del Col·legi estava en una planta. En general en la sala d’estudi, els alumnes sí que estaven fent els deures, almenys jo sí que els feia. No recorde gent molestant. Em sembla recordar que els grups del Col·legi on vaig estar jo no eren molt nombrosos, potser uns trenta en total, entre els xics i les xiques.
La classe de Religió la donava un rector, però fora de les classes de Religió no ens portaven a altres actes religiosos. No recorde res relacionat amb exercicis espirituals, per exemple..., de Múrcia sí. Recorde, de quan era estudiant, el Congrés Eucarístic. No ens obligaven a participar en actes religiosos, almenys jo no ho recorde dels dos cursos que vaig fer a l’Assumpció. Tampoc no em ve a la memòria cap obra o transformació especial a la ciutat, durant aquell temps.
Quan vaig acabar el batxillerat em vaig posar a treballar, no només amb mon pare, que això havia sigut sempre, sinó que vaig començar a donar classe.
Després d’acabar l’últim curs, sisé, vaig anar directa a fer la revàlida a Múrcia. La convocatòria dels exàmens es publicà de seguida. En aquella convocatòria, la revàlida va ser com l’examen d’Estat: una primera part escrita i després, si la superaves, anaves passant per davant del membre del tribunal que representava cada assignatura. Estaven assentats en una taula ben llarga. La prova oral es feia de totes les assignatures al mateix temps. L’examen era públic, els alumnes que esperaven estaven dins de l’aula d’examen; podien estar-hi fins i tot els pares. Tot oral, amb independència de l’assignatura. Per exemple, de Matemàtiques em preguntaren, les dos voltes el mateix... pregunta en la qual vaig caure (riu), encara la recorde, la pregunta: «Ejes radicales», així, de colp (riu). En tot el llibre de Matemàtiques, això dels eixos radicals només apareixia en lletra xicoteta i al peu de la pàgina del final d’un capítol; continue sense saber què són els «ejes radicales» (riu).
265