Page 264 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Donya Carmen, professora de Llatí, en sabia un muntó, però, a diferència de donya María Teresa, que es preocupava de saber si nosaltres seguíem les classes..., donya Carmen, la veritat és que no manifestava esta actitud amb els alumnes, ni Luis Chorro. En Llatí: conjugacions, desinències..., vaig traure un deu, alguna cosa vaig aprendre (riu). Donya María Teresa Vega vivia en casa d’un cosí de ma mare, al carrer Desemparats, i donya Carmen Sainz s’hostatjava en una pensió del carrer Abad Pons, una pensió amb moltes deficiències, tot s’ha de dir.
L’única professora propera per a l’alumne va ser donya María Teresa, la resta, no. Hi havia molt de professorat que era farmacèutic, com don Gabriel Ruiz, don Vicente; també teníem un altre farmacèutic. Tots venien fora d’hores del treball de la farmàcia, per això ens tenien moltes hores en el Col·legi, els professors venien quan podien. Els alumnes acabàvem a voltes a les huit de la nit.
Els conserges, i guardians, vivien en el Col·legi, eren Fernando Huedo i la seua dona, donya Cecilia. Tenien un muntó de fills. Fernando també feia algunes hores de guàrdia en la sala d’estudi, perquè eren moltes hores per a donya Celia només.
Jo vaig estar molt a gust amb la gent de la meua classe... Conchita Ruiz, la filla de Ruiz Rey, i Maria Dolores Bouvard també eren companyes meues.
Crec que les pitjors classes que he tingut han sigut les de Luis Chorro. Semblava com si s’haguera aprés de memòria el text i, mentre marxava entre les files dels bancs, recitava... És que mai no vaig entendre res. En fi, era un professor que no em deia res. Vaig traure un set, no sé com, supose que aprenent de memòria. L’aprenentatge era tot memorístic. En les classes de ciències no recorde haver anat mai a cap laboratori, ni fer cap pràctica. Però si tenies un professor que pogueres entendre, a més podies aprendre. Vingué una antiga alumna del Col·legi, Carmen Agulló, a donar- nos classe. Amb ella, el grec, que semblava que era molt difícil, me’l vaig berenar. No havíem tingut classes de Grec abans.
Recorde que el professor era complidor, arribaven puntuals, a l’hora que els tocava. No es perdia cap classe. Si alguna no es donava, es recuperava. No recorde cap problema de disciplina en la meua classe: ni entre nosaltres, ni amb el professorat. Mai no entrà la directora a advertir-nos de res. Per descomptat ni rastre de càstig físic. El cas més destacat que recorde és el de donya Cecilia, la dona del conserge, que, fins i tot ella, en alguna ocasió, havia d’anar a l’aula d’estudi a... guardar el ramat. Quan els alumnes es posaven a parlar, donya Cecilia cridava: «¡A callar todo el mundo!». La
264