Page 266 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Després d’aprovar la revàlida vaig marxar a Madrid, a l’Escola Central d’Idiomes, on em vaig examinar. La titulació que s’hi obtenia corresponia a una llicenciatura d’idiomes. Em digueren que podia treballar en instituts o col·legis. Després, allà pel seixanta-tres o seixanta-quatre, amb esta titulació, si feies unes assignatures a la universitat et convalidaven el títol per una llicenciatura. No vaig poder anar a la universitat. Quan vaig obtenir el títol de l’Escola Central d’Idiomes, em cridaren del Col·legi l’Assumpció per a fer classe. Vaig començar a donar classe en el Col·legi durant el curs 1954-55, quan separaren els xics i les xiques; els xics els deixaren en l’edifici de la plaça de Santa Maria i les xiques passaren al pis de la Corredora, carrer Calvo Sotelo es deia.
En el Col·legi havien de tindre professors titulats, per això contractaren llicenciats en farmàcia per a les assignatures de ciències. En Francés tenien un professor..., horrible, no en recorde ara el nom; a mi m’arribaven en quart els alumnes als quals els havia fet classe. No hi havien aprés res de res, era terrible. Vaig dir a la Direcció que si jo no feia totes les classes no continuava al Col·legi..., perquè, si havia de donar classe als alumnes de sisé, als quals se’ls demanava en la revàlida traduir un llibre, no podien arribar-hi sense saber no res. Al meu pesar, vaig deixar aquell home sense treball. En el Col·legi l’Assumpció vaig estar fins que em vaig casar, durant el curs 1958-59.
Després, els propietaris de la joieria Segarra, que em coneixien, em van recomanar per al col·legi de Santa Maria (Jesuïtines). Encara després faria classe en el col·legi dels Salesians i en l’Institut l’Assumpció, quan es creà més tard..., començà en el Parc Esportiu. En aquell temps els idiomes eren com la Religió, la Gimnàstica..., una maria.
Tinc un record molt divertit de l’alumnat. Veuràs. La taula del professor estava en alt, sobre una tarima, no tenia res davant, entre la taula i els banc dels alumnes. Jo anava amb el meu vestit, calçat de tacons... Em va arribar que el xics seguien un torn per a assentar-se en la primera fila de bancs (riu). Vaig passar una sufocació, quan em vaig assabentar del que feien els xics... Jo no estava pendent de qui s’assentava en la primera fila o la segona, estava molt a gust fent la classe de Francés.
Recorde que, una volta, vaig arribar a principi de curs a un grup de sisé i els alumnes em digueren que eren alumnes d’Anglés. Els vaig dir que no m’havien comunicat res de Direcció. Mare de Déu! Vaig pensar. Els vaig dir que era professora de Francés, que havia estudiat anglés, no estava malament del tot en anglés, però no era professora d’este idioma. Havíem de traduir, per a final de curs, per a la revàlida, Cuentos de Navidad, de Dickens,
266