Page 268 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Quasi tot el món parlava en castellà en aquells temps.
A pesar que fou una època molt dura, en tinc un bon record potser per l’ímpetu de voler fer coses. Quan vaig estar a Múrcia ho vaig passar més malament que a Elx. A Múrcia, a qualsevol lloc on arribaves sempre senties dir a la gent: «¡Arriba España, Viva Franco!», era terrible. No recorde que ens obligaren a formar per a entrar al Col·legi l’Assumpció o cantar el Cara al sol.
Les meues cosines, que es quedaren a Siddi Bel Abbas, continuaven enviant-me llibres en francés i algun vestit, per això anava diferent. En aquella època passàvem fam aquí.
Els alumnes del Col·legi l’Assumpció tenien un nivell econòmic mitjà-alt..., almenys això em semblava a mi. Fills de metges, farmacèutics... Els que tenien un nivell molt alt no estaven allí, els portaven internats a altres col·legis de fora d’Elx.
Férem una excursió a l’Alcúdia. Ens hi portà María Teresa Vega. Quan visitàrem l’Alcúdia no hi havia res, unes caixes de cartó amb les restes que anaven trobant i taulons entre les excavacions per a passar.
Un any portàrem ingredients per a fer un puxero a les famílies de les cases del Quarter Vell. Per a mi és un record molt fort, eren molt pobres, estes famílies, i em vaig sentir molt malament. Allò no sé qui ho va organitzar, no sé si fou cosa del professor de Religió, no sé. Crec que les altres xiques simplement pensarien que estaven fent una cosa bona i ja està.
Quan estava a Múrcia, havia de fer molts exàmens, vaig passar per una farmàcia a demanar un remei: «simpatina». Jo volia prendre’l per a estar tota la nit repassant, per als exàmens del dia següent. El farmacèutic em donà un medicament i em digué que el prenguera després de sopar. Ho vaig fer i..., vaig dormir com un tronc (riu), em donà una cosa per a dormir!
Allà on he treballat sempre he posat el meu interés i esforç, no et perdes els 25 anys treballant a l’Ajuntament d’Elx, funcionària..., deu regidors, la Matahari de l’Ajuntament (riu). El temps de l’ensenyament..., les jesuïtines no eren molt bona gent, volien saber què déiem en classe. A més, no em donaven d’alta en el treball; per això quan vaig anar a l’INS no podia fer determinats tràmits; encara més, totes estes gestions les vaig haver de fer embarassada del meu fill, amunt i avall, i les monges que no em firmaven l’alta. Per tot això, quan vaig quedar embarassada de la filla, vaig reunir la superiora i l’equip i els vaig dir que marxava, «porque ustedes me trataron muy mal cuando me quedé embarazada de mi hijo». Encara s’atreviren a dir que no sabien res. Vaig decidir suggerir-los una persona amb la titulació adequada, per a no deixar-les sense professora, i marxar definitivament. Els
268