Page 276 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Membrillera1... Per cert, el vaig tindre de professor quan vaig començar Químiques a Múrcia, ens donava Biologia i Geologia..., tinc un llibre preciós d’ell. El tribunal de Múrcia, amb este president tan bona persona..., era més suau. A Alacant, el president del tribunal era Sánchez-Castañer,2 que tenia fama de dur; fixa’t que jo, que sempre havia tingut bones notes, matrícules..., perquè era becari i havia de tindre una nota mitjana superior a huit punts, en l’examen d’Estat vaig obtenir un notable..., vaig fallar en Francés, en Matemàtiques i Llatí vaig obtenir bones notes. En fi, només aprovàrem Natalia, Lolita, Ana Jiménez i jo. I cada un de nosaltres aprovà per un motiu diferent: jo, com he dit, per Matemàtiques i Llatí; Ana, que en pau descanse, aprovà per Llatí; Natalia, que tenia una memòria excel·lent ho tragué tot bé, i Lolita crec que fou per Literatura sobretot. L’examen, que tenia una part escrita i una altra d’oral, era molt dur; sobretot, en esta segona part, companys molt bons suspenien l’oral, Pérez Benlloch, per exemple, el que ara escriu en El País, aprovà al setembre o en una convocatòria de després.
En el tribunal de l’examen d’Estat hi havia el president que he dit i un representant de cada institut o col·legi reconegut, en el nostre cas ens representà don Manuel Martínez Blasco.
Pérez Benlloch, el pare del qual era metge, Juan Pérez Balaguer, fou company de classe i era, com diria..., el més decidit, el que parava molt bé a les xiques. Recorde que en seté curs ens tocà de professora de Grec a donya Carmen Agulló Vives, que després seria professora de la Normal d’Albacete. En seté curs ens ajuntàvem alumnes de 18 anys i alguns amb més edat, i donya Carmen, que just havia acabat de llicenciar-se... Era molt jove i se sufocava un poc —això no li ho digues a ella— (riu). Amb Benlloch ens reptàrem a veure qui deia més voltes la paraula «bueno», li tocà eixir a la pissarra a Benlloch i digué «bueno, bueno, bueno..., no digo nada más» (riu). Era molt simpàtic.
Don Manuel Martínez, que ens donà Matemàtiques, el germà de Tomás, de qui és bessó, era molt bon professor. Ens féu classe només en seté curs. Explicava les matemàtiques molt bé.
Per a l’examen d’Estat ens preparaven en el Col·legi. En seté, i sobretot al final de curs, ens dedicàvem a repassar tots els continguts del batxillerat. El que féiem també era ajuntar-nos, fer grups de companys per a preparar l’examen; jo, per exemple, estava amb Ramón Quiles, Sempere Jaén, que es féu advocat... El professor ens suggeria llibres de compilacions
1. José Loustau y Gómez de la Membrillera.
2. Francisco Sánchez-Castañer y Mena, professor encarregat de la càtedra d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València durant el curs 1953-54.
276