Page 277 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Vicente Maroto Ayala
d’exercicis, per exemple, per a matemàtiques, crec que era de l’editorial Vicens Vives. Ens ajuntàvem uns quatre a casa d’algú a estudiar de nit..., ens ho passàvem molt bé.
Fins a tercer curs, si no recorde malament, les xiques estaven en l’edifici del costat del mercat i nosaltres en el de prop de l’església de Santa Maria. Després ja continuàrem junts. Foren companys meus Diego Martínez Belso, Juan Pérez Benlloch, Ramón Quiles Parreño, José Sempere Jaén, Vicente Castaño García, Vicente Coves Agulló...; Antonio Esteve abandonà el Col·legi ans d’acabar el batxillerat. Entre les xiques estaven Natalia Agulló Román, Paula Vázquez Quiles, Lolita Pérez Antón, Teresa Giménez i Ana Giménez Inchaurrandieta, que ja ha mort. D’aquells cursos van eixir algunes parelles que acabaren en matrimonis, com Vicente Coves i Salud Albero; Antonio Esteve i Natalia Agulló, i José Galiana i Lolita Pérez. No sé si els molestarà a ells que diga estes coses, no crec.
Entre els millors professors que vaig tindre estan don José Oliver, era mestre i farmacèutic, ens donà Matemàtiques..., estava molt documentat en matemàtiques i en física, feia les classes molt amenes. Don Manuel Martínez Blasco ho feia molt bé també..., les classes de Grec de donya Carmen Agulló, la cosina de Juanita, estaven molt bé. Teníem una professora d’Història que era formidable, donya María Teresa Vega, ens arribà a donar Història, Geografia i Literatura, esta senyora estava molt documentada, crec que es basava molt en el llibre de Ballesteros Beretta3, d’Història. Donya María Teresa donava la Història molt bé..., amb apunts, la Geografia també la impartia molt bé i la Literatura estupendament; manava fer treballs.
En les classes de ciències no férem quasi res de pràctiques, el Col·legi no tenia materials. Teníem una sala, que anomenaven «el aula de los bichos», plena d’animals dissecats..., hi anàvem alguna volta a veure alguna pràctica, però poca cosa..., no hi havia ni microscopi ni res.
Don Luis Chorro explicava molt bé la Filosofia... però s’enrotllava. A mi m’agradava, la Filosofia..., hi havia molts companys que s’hi avorrien. No era de les pitjors classes, dolenta era la classe de Francés. Les classes de Francés no ens agradaven, les donava Tremiño, una persona molt bona..., l’anomenaven «el tío Gatillo» (riu). Una filla seua, Adelita Tremiño, va ser companya meua de batxillerat, molt guapa, per cert. Este professor no suportava cap broma dels alumnes. El francés el donàvem des de primer i continuàvem en segon i tercer, en quart ens iniciàvem en l’anglés. Un dia, un
3. Antonio Ballesteros-Beretta (1880-1949), catedràtic d’Història universal moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla, autor de l’obra Historia de España y de sus influencias en la historia universal (1919), 12 volums.
277