Page 279 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Vicente Maroto Ayala
professor de Francés, o la mateixa professora de Llatí... També la relació professor-alumne canviava segons el curs, si era dels primers o dels últims del batxillerat.
Sí, hi havia problemes de disciplina. Per exemple, a banda de la pols d’esternudar que he contat; en segon curs, crec, se li escapà una ventositat a un alumne que seia pel final de l’aula, en sentir el tro, tots es giraren cap arrere a mirar i, l’últim, es girà a mirar..., contra la paret (riu), es va delatar. El professorat podia castigar de la manera següent: l’alumne tenia un butlletí on cada professor posava les notes i el comportament de la setmana, esta llibreta la portaves a casa perquè la firmara el pare. Si havies tret un suspés durant la setmana, havies d’anar al Col·legi el diumenge de vesprada! A més, com que el pare se n’assabentava, et prohibia anar a jugar a futbol diumenge de matí, quedaves sense el còmic: El Guerrero del Antifaz, Roberto Alcázar y Pedrín i..., sense diners per a comprar pipes o anar al cinema. El professorat ens podia posar mala nota, però mai no aplicava cap castic físic.
Jo tenia beca, unes voltes de l’Ajuntament i una altra de la Selección y Protección Escolar, ens examinàrem a Alacant per a esta beca, a l’Institut d’Alacant. Esta beca era molt millor, i l’examen era difícil; per a presentar- t’hi, havies de tindre una nota mitjana alta a l’expedient, crec que superior a huit. El meu germà i jo fórem becaris tots els anys.
El professorat era complidor, estricte, no faltava mai. En la sala d’estudi entraven els alumnes entre classe i classe. Per exemple, com que francés el teníem els tres primers cursos, quan eixíem els de primer de classe, passàvem a la sala d’estudi i entraven a l’aula, amb el professor els de segon, i així els altres. A voltes la sala d’estudi s’utilitzava per a donar alguna hora de determinada assignatura, com Història o Llatí.
L’edifici del costat de Santa Maria constava d’una planta baixa, on hi havia una aula amb un mestre, que preparava per a l’ingrés. Allí vaig tindre de mestre a don Amable Caballero Caballero, va ser un professor molt bo. En esta planta també hi havia un pati..., ple de pedres; en el pati jugàvem al futbol, amb unes pilotes xicotetes..., ens pegàvem molta llenya (riu). Per unes escales s’arribava a la planta de dalt de l’edifici; a mitjan camí, en un entresòl estava la casa on vivia el conserge. Dalt, primer de tot estava la sala d’estudis, que a voltes s’habilitava per a fer-hi classes, després a la dreta teníem «el aula de los bichos», on també féiem classe a voltes; la Secretaria a continuació i després aules de Matemàtiques i Física i Química, al fons una aula molt xicoteta. El Col·legi, en aquell temps, ens semblava gran, ara pense en edificis actuals de col·legis i..., no era gran en absolut. Hauria d’haver estat millor, estava per a caure’s.
279