Page 280 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
En aquell temps jugàvem, sobretot, a futbol, també a córrer, la pareteta..., per fora de Santa Maria. Per cert, cada volta que algú es xollava, els companys li descarregaven una pluja de calbots dient allò d’«el que se xolla s’estrena». Un dia que vaig arribar xollat, mentre fugia dels calbots dels amics vaig caure en la plaça de Santa Maria de boca al terra, i just havien acabat de fer un empedrat nou, em vaig fer dos trencs en les dents (riu, mentre ensenya les dos dents escantellades).
Llegir? Crec que llegíem poc. Sobretot escoltava la ràdio. Una volta vaig participar en un concurs radiofònic sobre història, en el qual havies d’enviar la resposta per escrit a una pregunta que formulaven. Vaig guanyar una estufa! El motiu d’escoltar la ràdio està el fet que el meu pare era mecànic de telefònica i sabia muntar ràdios..., ens en féu una. I el cine era l’espectacle major, sempre que podíem anar-hi ho féiem... Eren els temps de «Fu Manchú ataca, a tres pesetas la butaca», «El cobra»... (riu)
Les tres maries eren la Formación del Espíritu Nacional, la Religió i la Gimnàstica. Però la FEN era forta. Tinguérem un professor, don Rogelio, que era molt bona persona..., la donava bé, la FEN. Jo he tingut molta sort amb els professors. En Educació Física la veritat és que no féiem res..., de Religió tinguérem un professor molt bo, don Francisco Bañó Cabrera, molt bona persona, molt humà..., no pareixia rector, no tinc res contra els rectors..., i don José Buigues, molt bo, ens donà Religió també.
No vam eixir d’excursió a cap lloc. L’única excursió que recorde haver fet és la de Benidorm, en el cinquanta-u; Benidorm era un corral de vaques en aquells temps, em va agradar l’excursió.
Per a entrar en el Col·legi, em sembla, no cantàvem el Cara al sol..., en la classe de FEN potser sí, si no recorde malament. Però el que sí que recorde és anar per la Glorieta i si a un, de l’Hogar del Camarada, se li acudia alçar el braç i posar-se a cantar el Cara al sol..., tots havíem de seguir- lo braç en alt i cantant. Si no ho feies te la carregaves.
Jo vivia en el carrer Capità Lagier, fora del Col·legi parlàvem en valencià. En l’institut estava prohibit parlar en valencià.
Carmen Sainz vivia en una habitació que, es deia, tenia dret a pensió, en una casa prop del carrer Sant Jordi..., ans d’arribar al casal Jaume I. No sé si allí estava també donya María Teresa.
Sí que recorde la revista BILITRI, vaig arribar a tindre algun número de la revista. Del batxillerat potser conserve encara algun llibre de Religió, fixa’t, escrits per Zahonero Vivó..., no estaven malament. Eren sis cursos de religió: hi havia un llibre sobre el dogma, un altre d’apologètica, «Jesucristo
280