Page 281 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Vicente Maroto Ayala
según los evangelios», un altre era moral... En l’examen d’Estat em sembla que no m’examinaren de Religió..., però, no n’estic segur; per contra quan vaig fer l’oposició d’ingrés en Magisteri, l’examen de Religió era el fort.
Juan i jo estudiàvem junts. El meu pare ens féu un banc a casa. Juan anava un curs per darrere de mi, a més, jo em vaig retardar, no recorde bé perquè, sembla que vaig estar malalt..,. vaig començar amb dotze anys. Després de sopar ens posàvem a estudiar, sempre hem sopat molt d’hora a casa dels pares, Juan acabava a les deu..., tenia molta facilitat per a estudiar, se li donaven molt bé les matemàtiques; jo havia de continuar estudiant fins a les dotze. A Juan no li agradava el professor de Francés, ni la professora de Llatí... El record que tinc dels companys és molt bo. Hi havia alguna brega que altra; entre xics ja sap tot el món el que passa, però entre els companys del nostre grup l’ambient era molt bo, els tres companys més embolicadors eren Vidal, Soler i Roldán i, a voltes, Juan Pérez..., però eren magnífics.
Recorde que una volta ens fumàrem les classes, ho déiem així en referir-nos a faltar a classe (riu). Els xics i les xiques marxàrem al Parc Municipal. Al dia següent, donya Carmen entrà en classe i ens preguntà «¿Ayer qué os pasó? ¿No había clase? ¿Qué celebrabais?».
Dels meus companys, Antonio deixà el batxillerat en quart i es féu ATS, Juan Pérez Benlloch estudià Dret i es féu periodista; xiques que valien molt com Natalia, Paula i Lolita no estudiaren després del batxillerat. Tere crec que estudià Medicina; Sempere Jaén estudià Dret; Vicente Castaño García es féu procurador; Manolita Guilló deixà el batxillerat en quart per a fer-se mestra. Jo pensava estudiar Química, per això vaig acabar el batxillerat, tenia una beca del Col·legi Universitari Cardenal Belluga... M’exigia molt, perquè no podia estudiar si no era amb beca, i en el primer any de Químiques vaig caure en un esgotament i vaig abandonar. Vaig estar dos anys sense obrir un llibre, vaig fer la mili i en tornar vaig iniciar els estudis de Magisteri a Alacant. Vaig entrar sense vocació, però finalment m’agradà, simultàniament donava classe a casa per pagar-me els estudis. En segon curs, per les notes, ja vaig tindre beca.
El balanç general que faig del pas pel Col·legi és bo; bé, bon record d’unes coses, d’altres no tant; però, en general, bo.
281