Page 284 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
constava de set cursos i el Llatí era obligatori els quatre últims, tinguérem Llatí tots els anys. Per això, durant el meu curs, al Ministeri d’Educació l’anomenaven el “Monasterio de Cultura”, de tants anys de llatí que ens tocà estudiar..., una murga de llatí (riu, mentre recita alguna declinació i frase en llatí). Recorde, en aquells primers moments del Col·legi l’Assumpció, que ens donava classe professorat local, per exemple, don Luis Chorrro y Juan, que impartí l’assignatura d’Agricultura, es limitava a mirar el llibre i dir-nos la lliçó..., tampoc no era allò la seua especialitat; de les àrees científiques s’ocupava Gabriel Ruiz de Lope..., el que es quedà en tot allò de «La digestión a chorro», era un poc extravagant: Un dia arribava i començava a parlar-nos de genètica, un altre tractava de cristal·lografia..., fins i tot l’últim any abordà la paleontologia. Per cert, li regalàrem un os de massapà a final de curs, a nosaltres ens tornava bojos; també vaig tindre a Senen Cano —que se’n va eixir del seminari—, ens donava Filosofia. Després vaig tindre a donya Carmen Sainz, que vingué a Elx molt jove; donya Maria Teresa Vega, que ens donava Geografia i Història, i a qui, entre nosaltres li déiem «la Cono», i don Gonzalo Alló Gundín... i una professora d’anglés, que marxà de seguida, per cert, i a la que anomenàvem...«Mermelade». Els professors que recorde excel·lents, per damunt dels altres, són donya María Teresa Vega, i el de Matemàtiques, don Gonzalo Allo. Este era genial, tenia una ment clara per explicar matemàtiques. D’este professor hem heretat metodologia i interés; per la seua influència, tots els de la meua promoció que acabàrem el batxillerat férem carreres de ciències. Per exemple, dels companys de promoció tenim que Alejandro Guillén féu Enginyeria Industrial; el meu germà féu Exactes i, per motius econòmics, aparellador, jo Exactes i Arquitectura; Tito Serrano, que marxà a estudiar Enginyeria de Camins a Madrid; Martín Rubio, l’home del temps, també marxà a estudiar una enginyeria..., Aeronàutica, tot i que acabà fent Meteorologia. De la mateixa manera destaque la professora María Teresa, tenia una manera de seleccionar i agrupar els fets molt diferent de com ho feia la resta. No contava fets i batalles aïllats, sinó analitzant tot un procés complet, d’una etapa determinada, d’un país concret..., com s’estudia en l’actualitat l’art, per exemple.
La professora de Llatí era més rutinària... i no s’imposava a l’alumnat; nosaltres veníem d’una altra escola de llatí, la de don Lorenzo, que era mestre amb vareta i declinacions de hui per a demà. Donya Carmen no hi insistia.
Elx xics i les xiques ens distribuïren per separat, no recorde haver fet cap classe junts.
284