Page 286 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
passant d’un a l’altre, totes les assignatures..., però, no hi havia ningú que preguntara de religió. He d’afegir que en la sala d’examen hi havia gent que apuntava les preguntes que es feien, els membres del tribunal, és clar, es repetien. Els que s’examinaven rebien una llista d’allò que podia eixir en l’examen..., i t’ho preparaves; tot això ajudava. Com veus, érem espavilats. No ens examinàrem de religió en l’examen d’Estat, però sí tinguérem Religió en el Col·legi. Esta assignatura la impartia don José Martínez, era molt metòdic, estricte, insistia molt a posar l’èmfasi en la dignitat humana.
En el Col·legi l’Assumpció no tinguérem Formación del Espíritu Nacional. Les maries, com les anomenàvem nosaltres, ens aparegueren ja en la universitat: FEN, Religió i Educació Física..., per cert, quan vaig acabar Arquitectura i vaig iniciar les gestions per a obtenir el títol em digueren que tenia suspesa l’Educació Física. Creia que no valia per a res, l’EF. Em tocà examinar-me, amb un militar. L’Educació Física la donaven els militar. En l’examen vaig coincidir amb Joaquín Blume, que també la tenia pendent. Havíem de pujar a pols per una corda vertical penjada del sostre: a Joaquín li digueren que marxara, aprovat i sense fer l’exercici, quan el capità descobrí que es tractava de Blume, el gimnasta; jo tampoc no vaig trepar, hauria sigut incapaç, però m’aprovaren perquè portava una recomanació.
Amb els amics recorde que, fora de classe, practicàvem dos aficions que aparegueren en la meua època: l’afició al bàsquet, que la introduí a Elx un tal Fredi, un pied noire que estava en aquells temps per aquí. Posà els cèrcols, féu un equip i jo jugava en ell; també es féu un equip de futbol... a mi em posaven de “mitja ala”. Una altra afició de l’època va ser la boxa, en el cinema Victòria, sala descoberta, muntaren un ring i feien vetlades..., hi anava d’espectador.
Sí que recorde la revista BILITRI del Col·legi, tot i que no hi vaig col·laborar.
L’alumnat provenia de famílies de classe mitjana..., anant cap avall; els altres, tots, triaven altres col·legis: Alacant, internat d’Ontinyent... Aquí, a Elx, diria que, per la manera de vestir-se, l’origen de l’alumnat era més popular.
Fora de classe nosaltres utilitzàvem el valencià, tota la meua família és valenciana..., a la meua dona em vaig declarar en valencià. Amb el professorat per descomptat en castellà; hi havia un professor, Justo Pérez Gil, que tenia un accent andalús tan tancat que no podíem amb ell.
286