Page 288 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Nostra Senyora. Els pares m’orientaren perquè estudiara batxillerat, una formació, i encara més en les dones, reservada a un grup reduït de joves de l’època. En la planta baixa del col·legi públic, don Viriato donava classe als xics, i, a la primera planta del mateix edifici, donya Rosario n’impartia a les xiques. De baix ens arribaven els cruixits de la palmeta del mestre estavellada contra algun alumne... Donya Rosario també pegava: es girava cap endins la pedra de l’anell de la mà mentre s’apropava a l’alumna, i esta rebia un puny com una pedra que no li deixava marca, però sí un dolor gran i durador.
Tot i que aleshores els pares vivien a Elx, per circumstàncies familiars em vaig traslladar a Potries (València), residència dels avis paterns. Ací, la mestra Isabel, de qui conserve un extraordinari record, era molt bona i intel·ligent, em preparà perquè m’examinara lliure de primer i segon curs a l’Institut Sant Vicent Ferrer de València.
Per al curs 1946-47 vaig tornar a Elx, i em vaig matricular en el Col·legi l’Assumpció, hi vaig continuar amb el tercer any de batxillerat. Les alumnes dels tres primers cursos estaven escolaritzades en els locals de la casa del duc de Béjar, plaça de Menéndez Pelayo, 19. A partir de quart curs ens passaven a l’edifici que estava a tocar de Santa Maria, on estaven els xics... Sí, la resta de cursos, fins a seté, rebíem classe en la mateixa aula xics i xiques, junts. És clar que estava prohibida la coeducació, però crec que les promotores del Col·legi anaven curtes de diners, no estaven per a llogar més edificis... Bé, quan hi havia una inspecció d’Alacant, que les recorde escasses, aquell dia les xiques les posaven a soles en unes aules i els xics eren agrupats en unes altres.
(Lola, després de dir que ha perdut memòria per als noms, aboca sense interrupció el nom i cognoms de més de deu professors i de quasi tots els companys i les companyes de batxillerat. Té un record molt viu i precís del seu pas pel Col·legi.) La façana del Col·legi mirava a migdia, cap a la plaça de Santa Maria, un casalot de planta baixa i un pis. A l’entrada tenia un rebedor ample i a mà esquerra la primera aula, que faria funcions també de sala d’estudis; al fons del rebedor una escala de grans dimensions corbava el camí ascendent cap a l’esquerra per portar-te a la primera planta. Baix deixàvem la casa dels conserges, Fernando Huedo i la seua esposa Cecilia. Ja en el pis superior, primer et topaves amb el lavabo, a continuació l’aula dels «bitxos», així anomenàvem l’aula de Ciències Naturals, que feia paret amb el despatx de Direcció. Un corredor enfilava paral·lel al carrer deixant aules, en altre temps habitacions de la casa, a una banda i l’altra. Des de dalt es tenia accés... visual, al pati de la part de darrere de la casa. Algun objecte arribà a volar entre alumnes en una direcció i l’altra. L’aspecte era el d’un edifici vell,
288