Page 289 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

María Dolores Peiró Alemán
senyorial, decadent, en fi, abandonat, crec que no l’arribaren a pintar mai, netejaven i prou. Una prova: quan era estudiant recordava un graffiti a la paret d’una aula: «Tito y Carmen», quan vaig tornar al Col·legi, com a professora de Literatura, allà pel curs 1960-61, encara vaig poder llegir esta declaració a la paret. Podem imaginar que el local presentava el mateix estat que tot el país, cada dos per tres se n’anava la llum..., i de corrents d’aire i fred tantes com en el carrer.
El professorat el redorde complidor, per exemple, era molt rar que faltara algun professor a classe. Altra cosa és que fóra capaç..., que estiguera capacitat per a ensenyar. Considere que donya María Teresa Vega, «la Cono» li déiem de malnom, era una persona molt culta, les seues classes eren les millors. Recorde també les classes de trigonometria de donya María,2 tan clares..., crec que, fins i tot ara mateix, em sent capaç d’ensenyar-la, la trigonometria (riu). Per contra, a donya Carmen Sainz, que de segur sabria molt de llatí, no hi havia manera d’entendre-la, temíem que ens preguntara perquè no en sabíem res de res; de les classes de Filosofia de Luis Chorro3 ens ha quedat l’escassa destresa que exhibia per a roscar la llarga pipa de fumar que utilitzava. La palma, però, se l’emportava el professor d’anglés... estava ensenyant una llengua que no coneixia. Jo comptava amb l’orientació «clandestina» per a la lectura del meu pare, i del poeta elxà Toni Bru, als quinze anys havia llegit literatura d’autors russos prohibits i espanyols perseguits com Dostoievski, Miguel Hernández i García Lorca. Si este fet, el de la lectura, arribava a l’oïda de María Teresa, la professora em retornava un assentiment còmplice, no res explícit, però evident per a ella i per a mi. Els falangistes no en deixaven passar ni una en aquell temps, havies d’anar molt en compte, per a no comprometre’t ni comprometre ningú. Nosaltres érem molt innocents, però als adults els podia caure el pèl.
No recorde cap biblioteca al Col·legi l’Assumpció, sí que teníem un carnet de la Biblioteca Municipal, que en aquells temps estava a la plaça Francos Rodríguez. Els llibres que més ens agradaven ens els passàvem entre nosaltres, fixàvem un ordre. Crec que la majoria de nosaltres llegíem molt. Les lectures, parle per mi, m’ajudaven a crear un món imaginari al qual donava prioritat sobre el real. No és fàcil que un adolescent s’adone de les diferències ideològiques dels adults, més encara en un moment en què qualsevol manifestació contrària al règim era durament castigada; no obstant això, percebies diferències significatives entre el professorat...; sens dubte,
2. María Serrano Agulló, llicenciada en Ciències Exactes. Acabaria ingressant en un convent i sent ordenada monja.
3. Luis Chorro y Juan, mestre nacional; a partir del curs 1945-46 ja era llicenciat en Filosofia i Lletres.
289