Page 285 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Tomás Martínez Blasco
Disciplina a l’aula? Érem entremaliats, com crec que correspon als joves, tot i que no recorde actuacions de mala fe. Els professors més tous s’emportaven la pitjor part; per exemple, en les classes de Llatí, amb donya Carmen, una dona molt elegant, tots els alumnes acordàvem mirar-li al mateix temps les cames, ella, que no s’imposava, acabava amb els colors a la cara. Per contra, si intentàvem qualsevol cosa d’estes amb la professora d’Història, María Teresa, ho tallava de seguida, esta professora ens portava drets. Els alumnes del grup estàvem classificats seguint l’escala de duresa de Mohs, de l’u al deu, i Miralles i Capuz eren els més embolicadors; en l’escala anterior, Santiago Pomares, el que va ser farmacèutic, era el més tou... Recorde un dia que don Gonzalo estava fent classe i li apuntava un moc pel nas; comentàrem que havíem de dir-li-ho i que havia de fer-ho el més diplomàtic..., o el més dur; al final un li digué: «Don Gonzalo, me parece que tiene usted una mondonga en la nariz (riu)», al professor li pujaren els colors i la classe rebentà a riure. En fi, una anècdota escolar per dir que no recorde casos greus de disciplina, encara que sí que n’hi havia prou, de xics inquiets. No recorde l’alumnat molt treballador, més aïna recorde que buscàvem estratègies per a salvar el treball o les dificultats que ens posaren els professors..., crec que com tots els escolars, però l’ensenyança la seguíem prou bé.
El professorat el recorde molt bolcat a ensenyar, atent a l’alumnat. Per exemple, sempre agrairé que persones com Juan Orts, el propietari de l’Hort del Cura, deixara les seues ocupacions per donar-nos classe de Literatura. D’estos exemples he aprés a retornar després a la societat il·licitana part de la meua dedicació: vaig estar de professor de Matemàtiques en l’institut de batxillerat, a principi dels anys seixanta, quan ja estava treballant d’arquitecte a Elx
Vaig fer l’examen d’Estat a la Universitat de València, no a la de Múrcia, no. El tribunal estava format exclusivament per professorat de la universitat, per exemple el professor Ballesteros2, d’Història, estava en el tribunal... Sempre feia la mateixa pregunta a tots els que s’examinaven «¿Usted que va a estudiar?», quan li vaig dir que volia estudiar arquitectura em preguntà: «Dígame donde está el templo de Paestum», en aquella època no tenia ni idea, però vaig salvar l’examen dient quin n’era l’estil..., i parlant de la guerra ruso-japonesa, que era una de les altres preguntes que em féu. L’examen era oral, només oral, no tenia cap part escrita. En el tribunal anaves
2. Manuel Ballesteros Gaibrois (1911-2002), obtingué la càtedra d’Història General en la Universitat de València el 1940.
285