Page 293 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

María Dolores Peiró Alemán
Va coincidir amb mi, fent classe, una professora d’Història que tenia avorrits els alumnes. Sembla que l’únic que li interessava era fer-se nóvio un arquitecte d’ací, i venia més pintada que una mona..., d’Oriola, crec.
Jo donava la classe d’una hora i marxava del Col·legi. Per descomptat, s’havien acabat tots aquells projectes de teatre organitzats per donya María Teresa Vega. Es notava un declivi, un ensorrament del Col·legi..., sabies que anava a tancar-se, ho vaig notar només entrar en l’edifici. Era el final. El 1962-63, l’últim any del Col·legi no vaig estar, vaig buscar una excusa per a no fer classe un altre any al Col·legi.
Les Carmelites, en els seus inicis, era una comunitat de monges molt joves, cap d’ella llicenciada; de fet, algunes estudiaven batxillerat assistint a les classe que donàvem nosaltres, jo, Antonio González, els germans Martínez Blasco, els Ruiz de Lope, etc. He tingut molta llibertat a les Carmelites per a treballar i, fins i tot, posar les normes a classe. Després vaig estar un parell d’anys en les Jesuïtines..., estes eren fèrries, l’autoritat era la seua... No em van agradar. Les alumnes, un encant.
293