Page 309 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

José Rico Irles
Els estudiants que no es matriculaven al Col·legi l’Assumpció anaven a Sant Domènec d’Oriola, que era dels jesuïtes.
Després de l’examen d’Estat, la majoria marxà a València; del meu curs només jo vaig anar a Granada. Aquí estaven estudiant, d’Elx, Pedro Amat, Maria Dolores Pomares, la de la farmàcia Pomares..., uns set o huit, que parlaven molt bé de Granada, per això vaig vindre aquí.
Mentre vaig cursar el batxillerat, no recorde cap succés especial a la ciutat. Jo tenia un oncle en la presó. Recorde que, estant en cinqué de batxillerat i mentre dibuixava un mapa d’Amèrica del sud, a casa, vaig sentir el meu pare que cridava: «¡Que ha venido el tío Manolo!». Vaig anar a la seua casa a fer-li una abraçada. A part d’este incident..., els pares procuraven no escalfar-nos molt el cap. La Falange estava pel poble..., però no hi havia cap element exagerat en el meu grup.
Mari Lola era d’allò millor del curs; a més, era la meua confident. Jo li contava «me gusta fulanita, me gusta zutanita...» (riu). Tot ha passat, i la veritat és que tot es veu amb molta gratitud i molta alegria..., i molta nostàlgia també. Crec que va ser una època bonica i tinguérem la sort d’entendre’ns molt bé entre els xics i entre els xics i les xiques. No fa molt, vaig anar a Elx a fer una xerrada sobre el Misteri, del qual vaig ser cantor de xiquet, i em vaig retrobar amb antigues companyes del grup de batxillerat, com Margarita Fuster.
309