Page 308 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
estàvem més bé empaquetats, però tots junts, xics i xiques. A les aules hi havia o bé bancs bipersonals, de taulell inclinat o bé cadires. L’aula dels bitxos era la més interessant, aquí hi havia un reflector de fotografies i quan es parlava d’història ens posaven imatges. Pràctiques de laboratori no n’hem fet. Recorde que un alumne, company d’un altre curs, Pedro Amat, un dia entrà a fer algunes proves i agafà..., crec que liti, se’l ficà a la butxaca, es mullà i es va cremar els pantalons..., això és el que contaven (riu).
No recorde haver fet massa visites o viatges fora del Col·legi. Sí en férem una a Benidorm en un autobús llogat a la companyia de la línia regular. El professor que ens acompanyà va ser don José Oliver, hi estiguérem amunt i avall per Benidorm, que en aquells temps era un poblet. Una altra volta anàrem a Alacant i després a Oriola, eren visites relacionades amb el que estudiàvem. Quan estàvem en quart o cinqué vam anar a Madrid, allà per l’any quarant-huit. En aquells temps anar a Madrid era una cosa especial. El viatge el férem en tren, en tercera i de nit. Com que les dues professores Carmen i María Teresa eren madrilenyes, ens van aconseguir una pensió per a tots, en la Puerta del Sol. D’aquí ens desplaçàrem a Toledo..., encara estava l’Alcázar sense reconstruir; anàrem a Aranjuez on visitàrem la Casita del Príncipe, visitàrem El Prado, el Museu de Ciències Naturals..., en fi, moltes coses. Tornàrem molt contents. Les xiques naturalment en unes habitacions i els xics en unes altres (riu).
En el Col·legi no teníem biblioteca. Sí que tenia costum de llegir, perquè, per exemple don José Andúgar acostumava a recomanar-nos algunes lectures, sobretot de Stefan Zweig, «vean ustedes ese que ha salido último, Los ojos del hermano eterno». Com que el meu pare treballava en teixits, havia d’anar a Barcelona moltes voltes, jo li donava l’encàrrec i m’ho portava..., no era fàcil trobar estos llibres. No tenia carnet de la Biblioteca Municipal.
Era un col·legi privat i per tant calia pagar, però per a alguns que reunien determinades condicions hi havia beques. Per exemple, si obtenia matricula d’honor a l’any següent estava exempt de pagar.
Hi havia companys que provenien de famílies de totes les condicions socials, hi havia des de gent que tenia molts quartos, estava Diego Ripoll, Alberto Asencio, Victor Mendiola que era fill d’un metge, Paco i Mari Lola Peiró, fills de metge també, després de classe mitjana, fills de comerciants, n’hi havia molts i de classe baixa també, estava Ramón Agulló, Salvador Ferrández, Salvador Macià..., en fi, estàvem mesclats. El predomini era el de la gent que tenia més diners, però també n’hi havia d’origen més humil.
308