Page 306 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
De les classes de Formación del Espíritu Nacional recorde que tenien poca entitat..., crec que en tinguérem dos o tres anys. Per allí passà un professor que em sembla que s’anomenava don Rogelio, i, per exemple, un dia ens contava el «discurso inaugural de José Antonio en el teatro de la Comedia», discurs de la Falange: «nada de un párrafo de gracias, escuetamente gracias, como corresponde al laconismo militar de nuestro estilo...» (recorda). Després, eixíem al carrer i no res, «aquello nos resbalaba». L’home intentava penetrar, però entre nosaltres allò no quallava. Els professors nostres els recorde tots bona gent, no intentaven adoctrinar, fins i tot en classe de Religió, on teníem un professor de Múrcia, don Jesús..., ara no en recorde el cognom, i ens parlava de la història de l’Església i tal, d’una forma que m’ha servit després; per exemple, ens parlava del protestantisme, coses com ara que «Lutero volvió escandalizado de Roma...». La veritat és que, en este Col·legi, no tinguérem cap pressió en absolut. La Direcció s’abstenia totalment.
En Educació Física féiem basquet..., en el parc, i quatre coses d’estes, però poc, l’Educació Física era deficient. Nosaltres ja ens encarregàvem per la nostra part de tindre un equip de futbol, el CANS. Competíem amb altres col·legis d’Elx..., anàvem al camp de la Majà, hi jugàvem. Per tant, l’Educació Física la teníem pel nostre compte, cosa que estava molt bé.
La metodologia es basava molt en la memòria de l’estudiant. Les Matemàtiques i el Llatí, per exemple, eren, sobretot, estudis memorístics. En el cas de la Història hi havia de tot, i amb freqüència intercalava en el tema poesies; per exemple, si tractava el testament de Ferran I, afegia: «Morir vos queredes, padre, San Miguel vos haya el alma; mandasteis las vuestras tierras a quines se vos antojara: a don Sancho Castilla, Castilla la bien nombrada...» (recorda), i tot això feia distreta l’assignatura.
Una volta a l’any teníem una funció de teatre, que també estava relacionada amb la Història. En una d’elles vaig participar jo, Las bodas del Cid..., el joglar era jo, també ens servia per a aprendre. La representació es feia a meitat de curs, era una activitat escolar representada en el Gran Teatre i a la qual s’invitava els pares i el públic en general, fins i tot venia gent d’Alacant. La professora d’Història, donya María Teresa Vega era la que promovia totes estes activitats.
Tot el professorat complia en el seu treball. Un exemple, donàvem dos idiomes, els tres primers anys francés i a partir de quart anglés. El francés el donava Manuel Tremiño. Per cert, una volta ens escapàrem tots a veure l’Elx, jugava contra l’Hèrcules o un equip així..., era a la vesprada. Marxàrem en bloc, i aquell mes ens posà un zero a tots. El professorat no
306