Page 307 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

José Rico Irles
faltava ni un dia, era complidor al cent per cent. Manuel Balcázar ens donà Ciències Naturals, deia allò de «¿Qué color da el papel de tornasol con los ácidos, azul o rojo?», coses així.
Una volta ens escapàrem al Pantà a banyar-nos en conill; una altra volta..., tot això era de vesprada, ens escapàrem als horts a menjar dàtils. Fins i tot, una volta ens escapàrem per a pujar a la part més alta del campanar de Santa Maria..., per a veure el paisatge i totes estes coses. De tota manera, eren coses aïllades; si ho féiem, podia ser una volta en el curs.
No recorde que s’expulsara ningú del meu curs. El que es feia era avisar els pares i comunicar-los alguna falta del fill o si algú estava molt xarrador el feien fora de l’aula i punt. No hi havia cap càstig físic. En primària sí, en l’escola de don Julio. Don Julio Ramón Segrella, el mestre, tenia el «perico», que era una rama de palmera; descarregava en l’estudiant unes quantes palmetades en el cul i..., es quedava prou tocat (riu). El mestre era molt bo, només tenia això...
La relació entre companys era magnífica, després ens hem reunit diverses voltes. Hem celebrat els 25 anys, i el cinquanta aniversari també. Ens hem estimat molt tots. Fora de classe, entre nosaltres, parlàvem en valencià..., i en castellà. Els meus pares, entre ells parlaven en valencià, però per a no dificultar l’aprenentatge del castellà a mi em parlaven en castellà. El valencià l’apreníem, sobretot, en el carrer..., recorde totes les paraules del valencià.
Aquí a Granada conec dos valencians, que els atenc en la meua consulta de medicina en valencià. Sóc trilingüe: valencià, castellà i alemany. També jugava, a més de futbol i bàsquet, a billars, en el local d’Acció Catòlica.
Només conserve el llibre d’Història, perquè contenia una cosa molt interessant, una llista gràfica des de la reconquesta: don Pelayo, Favila, Fruela, Alfonso I..., fins a la unitat nacional. Els altres llibres els he perdut. María Teresa utilitzava este llibre; però, esta professora donava molts apunts, és l’única professora que donava apunts, per cert, molt bons, els apunts. De l’època de Felip II i el Cid Campeador teníem uns apunts preciosos.
L’edifici del Col·legi estava en José Revenga, cantó a Santa Maria..., ara ha desaparegut tot. Quan entraves a la casa, a mà esquerra tenia una escola de primària; per una escalera ampla s’arribava al primer pis, on estaven quasi totes les aules. L’escala tenia una barana una mica esportellada, si algú es despenjava per ella podia clavar-se un punxó en el cul (riu)..., això li passà a un company. Hi havia una aula, la de ciències naturals, que anomenàvem del bitxos..., esta era més gran, les aules eren xicotetes, hi
307