Page 334 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
l’idioma el portava ben preparat, i ensenyava, per cert, molt bé. El francés que jo sé és per ella. No se m’ha oblidat i el practique cada volta que vaig a França, la base important la vaig aprendre d’Helia. Ja et dic, en l’època que em tocà a mi estar al Col·legi, considere que el professorat era boníssim. Donya Celia estava de cap d’estudis i Sixto Marco, de professor. Hi havia un planter de gent de molt nivell. Celia em donà classes de Literatura, recorde haver-la tinguda en diversos cursos, i Sixto ens féu classe de Dibuix.
La relació amb el professorat la recorde molt bona. Jo tenia un caràcter molt alegre i estava bé amb tot el món. Si n’exceptuem donya Carmen, que era més seriosa i més seua i, potser per viure a Alacant, per estar poc en contacte amb la gent d’Elx. Amb la resta del professorat, jo recorde una relació prou bona. Molt humana, propera. En classe, els professors ens feien bromes, perquè ens coneixien a cada un de nosaltres..., tampoc n’érem tantes en l’institut; recorde que els professors ens parlaven amb coneixement del que ens interessava. Per exemple, de mi sabien que m’agradava... Donya Celia estava pendent del meus peus que sempre els tenia de puntetes en el pupitre... Tothom sabia que m’agradava el teatre, cantar i ballar. Els professors sí que ens deixaven apropar-nos a la taula i parlar amb ells... En fi, hi havia una relació entre els professors i les alumnes, per a mi, bona. Hi havia una aproximació al professorat, sense faltar-los al respecte.
Entre les companyes de classe es formaven colles, jo em relacionava millor amb unes que no amb unes altres. Sempre he sigut amiga de Maria Asunción Bañón, hi havia tres o quatre que ens saludàvem molt, però n’hi havia altres que no... Si alguna volta ens havíem fugat de classe i una alumna ho deia a la directora, ja no li parlava, ja no era amiga eixa gent, ja no podia veure-la. Anàvem a veure els xics, que estaven escolaritzats en l’edifici del costat de Santa Maria. Tots ens reuníem en el Parc Municipal. Els xics i les xiques estàvem separats, les xiques teníem les aules en la Corredora. Ens posàvem d’acord per a veure’ns en el parc, d’allí van eixir moltes parelles que després es casaren... María Asunción i el seu nóvio es conegueren allí, estudiant (riu). Jo m’apuntava, i, després, corrents a demanar-li un justificant de la falta als pares (riu): «Me he fugado, pero ya no lo haré más». Una volta, recorde, donya María Teresa havia rebut una visita i estava pel Parc Municipal ensenyant-li’l, nosaltres ens havíem fugat tots... Algú donà l’avís que donya María Teresa entrava en el Parc i tot el món va eixir corrents.
Donya María Teresa era molt intel·ligent i molt bona pedagoga. El millor record que tinc és el d’ella. A donya Carmen, jo no vaig arribar a entendre-la, mai no vaig arribar a aprendre llatí..., no vaig poder. En primer lloc col·locaria a donya María Teresa, després a donya Celia per afectuosa
334