Page 335 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Pilar Sánchez Martínez
amb mi, don Sixto també era molt simpàtic a classe, don Balbino també era molt afectuós amb nosaltres..., són els noms que més se m’han quedat.
En la Física i Química recorde que anava bé, sembla que tenia feeling amb el professor. L’os era el Llatí, no podia amb el Llatí, jo crec que era per ella, la professora, perquè a voltes ens deia coses com «es que sois muy cortitas», o semblants. En fi, coses que podien acomplexar-te. Quan tenia un professor així no podia amb l’assignatura.
El meu grup tenia entre quinze i dèsset alumnes, no arribava a les vint, segur. Les aules no eren molt grans. L’edifici estava on ara està la tenda de Massimo Dutti. Entre ara i ho veig xicotet, però abans em semblava molt gran. En la planta baixa estava la sala d’estudi, allí coincidien totes les alumnes de qualsevol nivell que en determinada hora no tenien classe i estaven esperant a tindre’n. Quan arribava el professor que et tocava, pujaves al primer pis i a l’aula que et corresponia. Donya Celia era la tutora que vigilava en la sala d’estudi. En la primera planta estava l’aulari, crec que n’hi havia unes quatre o cinc, no eren grans. En unes hi havia pupitres, en altres cadires. No estàvem de mala manera, estàvem bé..., les monges estaven en millor condicions que nosaltres. Vestíem un uniforme: una falda grisa de tauletes, una camisa grisa combinada i una jaqueta roja o blava, amb un escut en la jaqueta, el vestit era molt bonic..., i elegant; crec que els xics no en portaven, de vestit, del Col·legi.
No conserve cap fotografia de l’època. No recorde haver tingut carnet de la Biblioteca Municipal, tampoc sé si existia ja en aquells temps la biblioteca. Tampoc no conserve cap llibre de la meua època d’estudiant. No guarde res, supose que es quedà a casa dels meus pares i allí es perdé.
Quan eixia del Col·legi, de vesprada, anava a ballet, aquí a Elx, d’on eixia a les nou de la nit, venia a buscar-me mon pare, amb la moto. En aquell temps, el ballet ja era la meua passió. Vaig començar les classes de ball amb María Sol Pérez Segura, l’escultora, que, per cert, quan es preparà per a casar-se, em digué si volia quedar-me amb l’escola; li vaig dir que no, i a mon pare que a mi no m’agradava estudiar sinó ballar. Va ser quan vaig marxar a Barcelona a estudiar ball, a l’Institut del Teatre, hi vaig estar quasi quatre anys. T’atorgaven un títol de capacitació en dansa, la qual cosa et permetia donar classes.
Jo tenia molta relació amb la companya de classe Josefina Albero. Josefina tenia una col·lecció molt gran de discos de sarsuela. Alguns dies, quan acabaven les classes, anava amb ella a sa casa a escoltar música. També tenia una amiga els pares de la qual eren forners i, després de classe, anava al forn a jugar i acabàvem totes blanques de córrer pels sacs de farina, jo estava
335