Page 337 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Pilar Sánchez Martínez
Les xiques, al carrer, parlàvem en castellà. Els meus pares parlaven entre ells en valencià, i els iaios també. La meua iaia era de Molina de Segura, però parlava valencià millor que el iaio. Entre ells parlaven en valencià. A nosaltres, però, ens parlaven a tots en castellà, perquè era més fi, segons es deia en aquell temps. A mi em costa parlar-lo ara perquè no sóc valencianoparlant.
Les xiques, d’instal·lacions en l’edifici de la Corredora, teníem el mínim indispensable: els llibres, els professors, les aules..., i no molt grans (riu). Cap instal·lació del tipus laboratori de ciència, ni res per l’estil. No recorde haver fet mai cap experiment, ni haver vist ni una màquina d’escriure. La gimnàstica la féiem en un corredor, fins que l’últim any ens portaren a l’edifici, més ample, de les Carmelites, el del carrer Comissari.
L’ensenyament depenia de l’assignatura, però, en general, era memorístic. Si es tractava d’Història o Llatí, per exemple, havies de ser un fenomen de memòria; si es tractava de Matemàtiques o Física i Química, calia que fores una persona més científica. Crec que el professorat s’adaptava al contingut de l’assignatura. Això sí, demanaven que estudiàrem molt; no hi havia tant de treball com ara d’escriure, treball d’ordinador, però sí que calia memoritzar, recordar... Hi havia més treball d’aquí (amb el dit índex s’assenyala el cap). Crec que férem tant de treball de cap, que els estudiants que teníem bona memòria tenim més clares les coses que els estudiants d’ara; per exemple, jo vaig superar les proves d’accés a la universitat recordant les coses que havia estudiat durant el batxillerat. Tenia un dipòsit molt més gran que el que puguen tindre ara. En la prova em van eixir coses com «La generación del 29», bé, vaig contestar amb el que recordava de l’institut; fins i tot en l’examen de Francés no vaig tindre més que una errada en el text escrit, és a dir, que el que vaig estudiar a l’institut em va servir de molt.
Vaig començar Filologia Francesa a la Universitat d’Alacant, però, quatre fills, treballant a l’escola de dansa i haver de desplaçar-me a Alacant era molta càrrega. Vaig haver de deixar els estudis després d’aprovar tres assignatures de primer curs de Filologia.
No teníem classe el dissabte, acabàvem el divendre. Començàvem a les nou cada dia, acabàvem a les dotze i mitja..., o la una; tornàvem a les tres i mitja o quatre de la vesprada i eixíem a les sis i mitja o set. Era una jornada llarga; per enmig hi havia moltes hores d’estudi, no tot eren hores de classe.
337