Page 336 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
molt enjogassada, molt «manyaca» (riu)... Tenia només uns dotze anys. En aquells temps recorde que no teníem deures per a casa; si no eres molt tonta, havies estat atenent a les explicacions i havies treballat durant les hores d’estudi, poca faena et quedava per a casa. Hi havia exàmens trimestrals i, al final, influïa molt la nota trimestral, la tenien molt en compte per a la qualificació final. Jo vaig tindre alguns excel·lents. Els alumnes que tenien millors notes els ajuntaven a final de curs en l’edifici del costat de Santa Maria i participaven en l’acte de lliurament de notes.
Jo crec que no pagava el Col·legi, crec que tenia beca, no ho recorde bé. Els estudiants del Col·legi l’Assumpció eren fills de gent amb recursos, crec que sí; però, aquells que encara tenien més diners anaven a les Jesuïtines i les Carmelites. Deixem-ho clar, l’institut era cosa de terme mitjà.
Mentre vaig estudiar en el Col·legi no recorde que ocorreguera res especial a Elx, no res que fóra de notícia important. Van ser uns anys molt tranquils..., per a mi. No recorde haver viscut res especial a la ciutat.
La Secció Femenina estava pel Col·legi i s’encarregava de donar-nos la Gimnàstica, la Política i les Labors. La professora de labors ens demanava que, en un tros de tela, férem cosits diferents: un sargit..., i tota una sèrie de coses que calia saber i que, per cert, a mi m’han servit de molt. Quant al text dels llibres de Política, ja pots imaginar, era més que dirigit... Ja saps que en aquell temps tot el món havia de passar per la pedra; però això, com eres tan jove, o et marca si tens una família molt de dretes o no et deixa cap senyal perquè no tens la influència del reforç. A mi, a ma casa, em deixaven lliure per a pensar; els meus pares eren les persones menys influents del món: si volies anar a missa, hi anaves, i si no volies anar, no hi anaves. Jo sabia que mon pare no era de dretes, que el meu iaio tampoc, però a casa no es parlava de política per a influir en els fills, el resultat és que cada fill ha eixit d’una manera (riu).
Fora de l’assignatura de Política, en cap assignatura, cap professor mai no intentà influir políticament en els alumnes. Es donaven les assignatures de Religió i Política i fora d’ací, al Col·legi, no es parlava de religió ni de política per part de cap professor. En l’institut cada professor parlava de la seua assignatura i punt, no buscaven cap influència política.
El professorat el recorde seriós, treballador, puntual, exigent. Recorde que hi havia seriositat. Donya María Teresa, que era la directora crec, donava les pautes perquè la gent fóra seriosa en el treball. Era una persona seriosa i complidora.
Mentre jo he sigut alumna de l’institut, mai no hem estat junts els xics amb les xiques, en cap curs.
336