Page 340 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
estudiants del meu pla no férem exàmens de revàlida, l’única revàlida era l’examen d’Estat. Este examen constava de dos parts: una escrita en la que triaves dos temes generals. A mi em van eixir: «La dominación árabe» i «Las obras de Cervantes excepto el Quijote»; després, a la vesprada, hi havia una traducció del llatí i a triar-ne un d’entre tres problemes... Estos eren molt difícils. Com que la formació que portàvem en matemàtiques era un desastre, a mi em passà una xulla Carlos Bonete Antón, que era molt intel·ligent i venia molt preparat del col·legi Sant Doménec d’Oriola; em passà la traducció de llatí i, gràcies a això, vaig aprovar l’examen escrit. El tribunal de l’oral estava format per deu catedràtics d’universitat, entre ells cap professor d’institut ni de col·legi. L’alumne anava passant d’un catedràtic a altre que li feia les preguntes corresponents. Hi havia catedràtics molt bons com Balbuena Prats, de Literatura, o Gómez de Membrillera..., desterrat a Múrcia per roig; també hi estava Sancho, de Matemàtiques. Vaig passant per tots, fins que arribe al rector i em pregunta: «Dígame las penas de daño y de castigo que se padecen en el infierno», jo ni idea..., passà a una altra pregunta, «bueno, dígame que es simonía», tampoc no en sabia res, «márchese». És clar, em van suspendre.
Quan comente tot l’incident al pare, este ho tingué molt clar: «Hay que buscar enchufe con los curas». Tenia un conegut que era família del bisbe de Múrcia-Cartagena. En resum, quan vaig tornar a examinar-me al setembre, el primer que em digué el rector, el mateix que em suspengué, va ser: «Me viene usted muy bien recomendado... ¿Qué le pregunté jo?»; li vaig recordar les preguntes, me les repetí, i li vaig respondre «en el infierno hay penas de daño y de sentido: de daño por la llamas del infierno y de sentido por no poder ver a dios..., y la simonía es lo que dio origen al luteranismo: compra venta de objetos sagrados», «¡muy bien!», em contestà. I així vaig aprovar l’examen d’Estat (riu). Al setembre havíem de tornar a examinar-nos de totes les assignatures en l’oral, de l’escrit el manteníem aprovat. Amb el títol que obtenies podies matricular-te en qualsevol de les tretze universitats que tenies en aquell temps a Espanya.
El Col·legi feia una sol·licitud, i, per proximitat, se’ns autoritzà a examinar-nos en el districte de Múrcia, encara que el nostre era el de València.
En el Col·legi hi havia una separació total i absoluta entre els xics i les xiques: col·legi femení i col·legi masculí, no estaven en el mateix lloc. Tot i així encara me’n recorde d’algunes xiques estudiants; per exemple, Esperanza Fuentes, Nieves Iborra, Constantina Martínez..., d’amics sí que en recorde molts més. Començàrem vint xics en primer curs, i l’examen d’Estat
340