Page 341 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Jesús Sánchez Pomares
l’aprovaren, entre juny i setembre, cinc o sis només. Foren companys, Francisco Aledo, Fernando Beltrán, Vicente Beltrán «el Conejo» (riu), Jaime Crespo, estos dos encara viuen, Jesús Pereda Godos, fill de don Honorio Pereda, un mestre d’Elx que tenia l’escola prop de Santa Maria; Francisco Quereda Molina, que encara viu, té dos carreres: llicenciat en Filosofia i Lletres i Dret; Manuel Navarro; Vicente Sánchez Agulló, que després seria professor dels Salesians i finalment catedràtic d’institut a Alacant; Heliodoro Vidal Verdú, que ha mort fa poc; Tomás Vives Antón, cosí germà de qui fou magistrat del Tribunal Constitucional..., els dos tenen el mateix nom i cognoms; Antonio Zapata Romero, fill del constructor del quarter de la Guàrdia Civil, «Zapatica» l’anomenàvem (riu); d’altres cursos me’n recorde per exemple de Francisco Pérez Seguí, el de la drogueria; Ángel Aledo, el meu cosí Antonio Bru Brotons, metge forense i uròleg; la filla de Boix, que estava casada amb Latour, el magistrat del Tribunal Suprem; l’altra filla, que també estudià en el Col·legi es casà amb un dels bessons arquitectes..., els Martínez Blasco; també van ser alumnes Vicente i Pepe Boix..., i el fill de José Oliver, el farmacèutic que va ser professor nostre de ciències.
El col·legi femení estava on ara té la clínica el doctor Soler, una casa amb escut. Només recorde que una volta ens van ajuntar per a fer una classe o un examen, però no res més. Com he dit, els xics passàrem de la Casa de Gómez a l’edifici de prop de Santa Maria; en cap curs estiguérem en altre edifici.
El millor professor que hem tingut, en primer curs, fou don Gonzalo Allo Gundín, però només per tres mesos, que marxà perquè guanyà la càtedra de Matemàtiques de l’Institut d’Osca, era genial. Després tinguérem a Picó, eixe era un desastre. Donava la classe a les tres de la vesprada i s’adormia, fumant-se un puret (riu); també tinguérem en Matemàtiques un farmacèutic, la seua frase típica era «¿Las matemáticas? ¡Esto es la carabina de Ambrosio!», es per això que arribàrem a l’examen d’Estat i no en sabíem res. Durant els últims cursos, arribà una llicenciada en Ciències Exactes, germana d’Antonio Serrano, que després es faria monja. A esta professora li faltava el fonamental en tot ensenyant: la pedagogia, no sabia ensenyar..., sabia moltes matemàtiques, això sí, però no sabia ensenyar-les. Jo vaig aprovar els problemes de matemàtiques de l’examen d’Estat perquè me’ls passaren i els vaig copiar. Els problemes eren molt difícils: derivades, integrals, determinants... Després, els meus amics Paco Quereda, Pedro Giménez, el dentista, i Tomás Vives, per a aprovar l’examen d’Estat hagueren de donar classe amb els germans Martínez Blasco; gràcies a esta preparació aprovaren, perquè la nostra preparació era nul·la. Per contra, la formació que teníem en
341