Page 348 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
La llengua que utilitzàvem entre els xics era el castellà..., un poc de valencià, per exemple, entre Aledo i els germans Giménez, que eren fills d’un practicant, entre ells parlaven valencià. Sí, en el meu curs quasi tots, o potser havia un cinquanta per cent que parlava valencià... Però estava mal vist, parlar en valencià; era freqüent que entre el pare i la mare feren servir el valencià, però als fills se’ls parlava en castellà. En el meu cas, el castellà venia per part del pare, que era de Llorca. Ara, com a contrast, tinc néts, els fills del Jesús, que estan escolaritzats en la línia en valencià..., i em corregeixen!
(Acabat el batxillerat, marxà primer a València i després a Madrid, on es llicencià en Dret.) Vaig tindre algun professor bo i altres de molt dolents..., eren simples endollats falangistes. Recorde amb especial devoció el catedràtic de Dret Internacional Públic, don Antonio de Luna, un altre fou Hernández Gil, el que fóra president de les Corts durant la transició.
(Després de llegir el llistat de professors del curs 1944-45.) També recorde Antonio Ceva com a professor del Col·legi, tot i que no em donà classe. Ceva era el gerent de la fàbrica del Trust, era químic i farmacèutic, crec que era un bon professor. Vicente Ramos «el Guinxa» de Filosofia, un tio molt orgullós, no era bon professor; a nosaltres ens donava Lògica..., el llibre de Carreras Artau, La ética, la lógica y la sicología. Balbino Barceló em donà Matemàtiques, un curs només..., deia: «El signo mágico por...» (riu), és el pare d’un metge, del mateix nom, de l’hospital Puerta de Hierro de Madrid. Don Eloy Espinosa també em donà classe, este era un romancer... «católico, apostólico y romano», un beaturró en fi, no li tenia cap simpatia. Recorde d’un primer dia de classe: «Jesús Sánchez Pomares... ¿Ese Pomares qué es?», jo li vaig dir: «Es que mi madre es de Las Bayas», i em digué: «¿Entonces tu madre què és una campesina?», tot dit en un to despectiu, com si ser una dona del camp significara tindre la pesta... Don Eloy era una merda; Eloy li donava la corda als rics, com més ric, més els feia la pilota. Álvaro Garrido, també l’he tingut, «el Guegle», al regle li deia «un guegle» (riu), molt bona persona, ens donava Dibuix lineal. Celia no ens donà cap assignatura, donava estudi. Antonio Sánchez Pomares sí que em donà classe, m’anomenava «el hermanito», per allò de la coincidència dels cognoms. Com que escrivia en Información, al final de la classe deia: «A ver...», i ens preguntava pel que estaven fent els pares; al dia següent podíem llegir en el diari el que li havíem dit, «El industrial fulano de tal ha marchado a Barcelona por motivos de negocio». De tant en tant ens recitava alguna poesia, havia sigut seminarista; molt bona persona, però de preparació..., zero.
348