Page 352 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
per la proximitat, ens van portar a Múrcia. Clar que recorde el nom de companys de curs, sí, de tots. En diré uns quants: Mariano Baeza, el del gimnàs, que va morir dilluns passat; Rogelio Fenoll, l’odontòleg; Antonio Soriano, que seria metge especialista del ronyó..., els dos han mort, en quedem sis o set; fa un mes i mig va morir també una altra companya de curs, Manolita Piñol..., casà amb un fill de Ripoll, el de la fàbrica de sabates. Començàrem uns cinquanta en primer curs..., en tot Elx!, i acabaríem el batxillerat unes cinc xiques i quinze xics.
Entre el professorat que em donà classe estava donya Carmen Sainz, la directora, que ens donava Llatí; donya María Teresa Vega, que feia de secretària i impartia classes de Geografia i Història; don Joaquín Vidal, que ens feia classe de Ciències; don Álvaro Garrido que ens donava Física i Química...; don José Oliver, farmacèutic, que ens donà Ciències; el metge Manuel Balcázar, que donava classes de Ciències també; don Juan Torregrosa, que ens donava Matemàtiques; don Julián Andúgar, que em donà Literatura..., coix, el trobava molt prepotent, irònic; ara, com a professor, era bo.
A més, també tinc el record del conserge del Col·legi, Fernando Huedo, el seu fill treballa en la Mutua Ilicitana, que va alçar l’edifici sobre part del solar que ocupava el Col·legi l’Assumpció.
Crec que molts dels alumnes que abandonaven els estudis era per motius de treball. En aquell temps, els estudis eren només per a una elit de la societat. Jo, per exemple, podia seguir perquè tenia una beca, per ser fill de viuda. Prou feia ma mare de donar-me de menjar. Entre la beca del Col·legi i la de l’Ajuntament vaig poder continuar estudiant.
S’havien de pagar unes taxes de matrícula i unes mensualitats. Jo, amb les beques, no vaig pagar res; cas contrari no hauria pogut estudiar. Estes mensualitats, en aquella època, eren molts diners..., amb seixanta cèntims tenies un entrepà de tonyina.
No hi ha dubte, les millors classes que recorde són les de donya María Teresa Vega, les de Geografia i Història. Tinc 78 anys i encara me’n recorde de les classes on explicava la Reconquesta, recorde els reis..., i poesies de l’època. També tinc bon record de don Luis Chorro, que després va ser director de les Escoles Graduades, en sisé ens donava Llengua i Literatura, Filosofia i també Grec, em sembla. Les seues classes de Filosofia eren lliçons magistrals, escoltar-lo era molt bonic.
Les classes que vaig trobar més dificultoses? Les de Matemàtiques, allò era horrible..., i les de Llatí, que en pau descanse la directora i professora, era un plom. Quan vaig eixir del Col·legi no sabia res de llatí...,
352