Page 354 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
tots, tornàrem immediatament (riu). Recorde altres incidents lleus, com, per exemple, llançar un paperet al qui teníem de guàrdia, o una riota espontània..., sense mala intenció. A mi m’expulsaren una volta durant una setmana, crec que va ser una injustícia. Tot va ser perquè estàvem fent una guerra tirant-nos pedres mentre estàvem en el pati..., una de les pedres que vaig llançar jo colpejà en un ull un company de la meua classe, se li posà blau. En la classe que ens tocava a continuació, la professora, donya Maria Teresa Vega, li preguntà qui li havia fet la ferida. El company no volia dir-ho, però finalment la professora li va traure el nom meu... allí mateix em digué: «Patricio, coge los libros y ya te diré yo cuándo tienes que venir a classe». El càstig que em posaren mentre durà l’expulsió fou copiar totes les lliçons de cada dia. Dic que és una injustícia perquè uns mesos després, en una altra guerra de pedrades en el mateix lloc, em feren una ferida en un genoll, que per poc no em deixa coix..., tots sabien qui em llançà la pedra, però no li feren res perquè era nebot del professor de Dibuix, don Eloy Espinosa.
El professorat és recordat com complidor, a l’hora en punt estava començant la classe, algun d’ells fins i tot recorde que l’allargava un poc.
En el Col·legi, hi havia una aula que anomenaven la biblioteca, però no recorde que en fera ús ningú. Sí que anàvem a la Biblioteca Municipal, donya Rosa era la bibliotecària. Llegíem el que ens recomanava el professor de Literatura.
L’edifici..., passem la porta i a l’esquerra tenim una aula, que era un col·legi de primera ensenyança, hi estava de professor don Amable Caballero Caballero. Dins del rebedor, avancem i tenim a l’esquerra una escala que ens portava al primer pis, on estava el Col·legi pròpiament dit, en l’entresòl deixem la casa del conserge, Fernando Huedo i la seua dona. Dalt del tot teníem, en primer lloc, a l’esquerra la sala d’estudi amb una porta que donava a una aula xicoteta; esta, al mateix temps tenia una altra porteta que donava a una segona aula més xicoteta encara; a més, tenia una tercera aula que mirava al pati. Tornant al final de l’escala de pujada i en girar cap a la dreta trobem un corredor que portava a la Secretaria del Col·legi i encara més a la dreta estava l’aula del bitxos, una aula on hi havia animalets dissecats. Esta aula donava a una galeria amb una terrassa que arribava al pati..., l’escala de baixada, feta d’obra, la trencàrem nosaltres a pedrades i jugant (riu). En la planta de dalt també hi havia els lavabos.
Encara conserve el llibre d’escolaritat. I sí, els que fórem companys de curs ens hem reunit després algunes voltes. Hem deixat de fer-ho perquè, en retrobar-nos, sempre acabem parlant dels que han mort, i..., acabem plorant (Patricio acaba la frase amb la mirada baixa).
354