Page 355 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Patricio Vidal Sempere
Estàvem moltes hores en el parc, parlant, estudiant..., jugant. Recorde jocs de l’època com la trompa, les boletes, els tacons, el monopoli, els escacs, el futbol en la porta de Santa Maria, la pilota basca en la paret de l’església..., pilotes que semblaven de ferro, perquè la mà se t’unflava al poc de començar a jugar.
El meu pare parlava valencià i ma mare, que era filla del jutge municipal d’Elx, castellà; jo parlava en cada un d’ell en una llengua diferent. Quan va morir el meu pare en ma casa només es parlava castellà. Fora de l’aula he de dir que uns parlaven en valencià i altres en castellà, hi havia de tot..., era el costum de la família.
El balanç que faig del meu pas pel Col·legi, pensant en el context de l’època, és positiu..., encara que a nosaltres ens anomenen la generació del silenci. Però, quan tens deu anys no t’assabentes de quasi res de tot el que està passant al teu voltant.
355