Page 108 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

6. L’alumnat
es faria servir el llibre únic per a cada assignatura, que aplicava el pla Callejo, i l’ensenyança col·legiada hauria de gaudir del favor oficial.24
Darrere de tota la discussió sobre la configuració i metodologia del batxi- llerat, hi havia dues maneres diferents d’entendre l’ensenyament: el defensat pels institucionistes i partits d’esquerres front als de tall més conservador; un conjunt d’interessos que estaven representats d’una banda pels col·legis privats i l’Església i d’altra per aquells que propugnaven major protagonisme per a l’ensenyament públic. Els representants de l’ensenyament privat havien aconseguint que s’introduïra la seua proposta: un únic examen al final de bat- xillerat i fet per la universitat. «Sabían bien que con una enseñanza primaria controlada [per ells només] y un Bachillerato sin exámenes ni barreras inter- medias las puertas de la Universidad quedaban abiertas a sus alumnos. Las ins- tituciones estatales serían entonces unos rivales escasament significativos».25 No obstant i això, com hem dit adés, res no s’aprovà abans que arribara la República, els primers governs d’aquesta tenien unes idees sobre l’ensenya- ment mitjà ben diferents dels anteriors. Però, abans d’entrar en els plans del nou règim, recordem que, com efecte positiu del pla Callejo figura l’increment del nombre d’instituts. Aquest fou el resultat de la introducció del títol de Batxiller Elemental i l’intent, amb més o menys èxit, de connectar-lo amb de- terminats oficis i professions. En l’apartat d’instituts de segona ensenyança es pot apreciar aquesta conseqüència. Com veurem, durant la Segona República es mantindran els Instituts Locals i el Batxiller Elemental.
Les declaracions que el ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, féu a un diari madrileny al juliol de 1931, resumeix els nous vents que bufaven pel Ministeri,
La segunda enseñanza ha de tomarse en serio, por primera vez en serio desde el poder. No ha de ser ya una fábrica de títulos de Bachiller para quines puedan pagárselo, sino Centros de cultura superior con una finalidad educativa debidamente orientada y que permita, sin consideraciones de orden económi- co, la selección espiritual, que és el sostén y el futuro de las democracias que tienen conciencia de su deber.26
El govern provisional, amb un estiu només per davant, no tingué temps per elaborar un pla per a l’ensenyament mitjà i que entrara en vigor el curs
24. J. A. Lorenzo, op. cit., 2003, p. 14. 25. A. Molero, op.cit., 1977, p. 110. 26. Citat a A. Molero, op. cit., p. 115.
109