Page 107 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
Els crítics al nou pla senyalaven que el decret, com hem dit, no articulava l’ensenyament mitjà amb el primari i l’universitari, en les matèries fonamen- tals es prescindia del caràcter cíclic de les assignatures, feia obligatòria la reli- gió18 els dos primers cursos, etc. Com a singularitat, la nova normativa supri- mia els cursos preparatoris per a l’ingrés a la universitat, i establia dos formes d’exàmens: per grups de matèries o bé per la modalitat d’exàmens de conjunt. Amb aquest pla també s’introduí una altra novetat, les permanències,19 «se establecerán en todos los Institutos del Reino, Permanencias de estudiantes en las que, durante las horas de la tarde se realizaran los trabajos prácticos y de Seminario, dirigidos por el Profesorado auxiliar, bajo la inmediata inspec- ción de los Profesores numerarios».20 La Junta de professors podia organitzar en les permanències serveis, voluntaris per a l’alumnat, de repetició i repàs, l’import d’aquesta matrícula es distribuïa entre el personal docent.21 Les per- manències continuaren vigents durant la República fins que a l’estiu de 1934, el ministre Villalobos decreta la supressió d’aquestes classes de repàs pagades per l’alumne22.
El pla Callejo rebé moltes crítiques, es per això que, durant el període que va de la dimissió del ministre Eduardo Callejo fins a la proclamació de la Re- pública l’any següent, i en el que se succeïren tres noms en el màxim càrrec del Ministeri d’Instrucció Pública, s’estigué al punt d’aprovar un altre pla per a l’ensenyament mitjà. No ens detindrem molt a exposar les diferències ni els acords finals perquè cap proposta no arribà a estar vigent. Però, de l’in- forme elaborat per la comissió per al Ministeri d’Instrucció, caldria destacar el següent: proposava implantar el mètode cíclic (les assignatures de Llengua Espanyola i Literatura, Geografia i Història, Matemàtiques i Ciències Naturals s’impartirien en cada un dels quatre primers cursos dels sis de què constava el batxillerat),23 es mantindrien les permanències però amb caràcter gratuït, no
18. Tot i que l’exempció de la religió era possible si la sol·licitava el pare i, a més, el decret preveia que de l’assignatura de religió no es faria cap examen ni es qualificaria.
19. Els informes del Consell d’Instrucció Pública de 1930 per modificar el pla Callejo proposaven quinze hores setmanals de permanències.
20. GM, 28/08/1926, núm. 240, p. 1236-1237. «Se realizarán [treballs pràctics] los de Laboratorio o Se- minario adecuados a la índole de cada asignatura [...] ejercicios de educación física, paseo y juegos deportivos.»
21. Aquest seria l’origen dels ingressos del professorat «gratuït» de l’Institut, un col·lectiu molt nombrós com podem observar a la secció de professorat del centre. Per repassos, per exemple, cada alumne pagava 10 pessetes al mes.
22. ABC, 27/07/1934. http://hemeroteca.abcdesevilla.es
23. Es pot consultar la distribució horària i les assignatures en Juan Antonio Lorenzo Vicente, La enseñan-
za media en la España franquista (1936-1939), Editorial Complutense, Madrid, 2003, p. 13. 108