Page 109 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
1931/32. Però, calien gestos i fets que evidenciaren, també en el batxillerat, el canvi que s’havia produït en la direcció del país. I, en aquell moment, el pla vigent al batxillerat s’havia aprovat durant la dictadura.
Els plans d’estudi seran un reflex clar dels canvis de règim i la freqüència en l’alternança dels governs de l’Estat espanyol: molts en poc temps, s’avan- çarà a colp de decret. Durant el període anterior a la República, amb rei i dictador ocupant les més altes instàncies del país, l’ensenyament era contro- lat per l’Esglèsia, aquesta «siempre se inclinó por la formación de las clases privilegiadas, en especial a través de la enseñanza secundaria».27 La renuncia a aquest control no es farà de grat. La secularització i l’extensió de l’ensenya- ment foren algunes de les característiques de l’arribada de la República.28
Amb el primer govern republicà s’anul·là el pla vigent de segona ensenyan- ça [pla Callejo, 1926], «queda restablecida para el pròximo curso [1931/32] la legalidad anterior a la Dictadura [pla de 1903]».29 Un altre gest del nou ministre es concretà en la manera de qualificar: s’eliminarien totes les notes de «suspenso» que figuren en els expedients de l’alumnat i, quan un estudiant no assolisca un aprovat, s’indicarà amb l’expressió «devuelta la papeleta».30 Les reformes importants no s’abordaren durant el primer any.
«Ha de tenerse en cuenta que este plan de adaptación se propone para que rija únicamente durante el curso de 1931 a 1932».31 La derogació del pla de batxillerat de 1926 i els decrets addicionals suposaven, entre d’altres, els can- vis següents per al primer curs acadèmic amb govern republicà: es tornava al pla, modificat, de 1903, és a dir, es recuperava un batxillerat únic, no es diferenciava entre el batxillerat universitari de ciències i el de lletres del pla de la dictadura. Com hem comentat, l’examen final o de conjunt dels tres cursos del batxillerat universitari es feia, en el pla de 1926, a la universitat i davant d’un tribunal constituït per catedràtics d’aquesta entitat i un representant d’un institut. En aprovar aquest examen final, s’obtenia el títol de batxillerat en la secció de ciències o de lletres, i l’estudiant es podia matricular en la facultat que li corresponia. S’eliminaven així els cursos preparatoris de les distintes facultats. La reforma per a 1931/1932 mantenia la supressió dels cursos prepa-
27. Mónica Moreno Seco, Conflicto educativo y secularización en Alicante durante la Segunda República (1931-1936), Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 1995, p. 57-58.
28. Una reclamació, la separació de l’Església de l’Estat, antiga, veure Elche, 14/09/1930, Ref. PH 20, BPME.
29. GM, 14/05/1931, núm. 134, p. 717, pla de 1903, però sense l’assignatura de Religió, l’ensenyança d’aquesta calia sol·licitar-la.
30. GM, núm. 195, 14/07/1931, p. 383.
31. GM, 08/08/1931, núm. 220, p. 1058.
110