Page 111 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
ratoris per a ingressar en les facultats i, a més a més, es transferia als instituts l’organització dels exàmens de conjunt finals.32 Aquests es farien davant d’un tribunal format per cinc catedràtics o professors dels centres de segona ense- nyança. Un altre canvi fa referència a l’ensenyament de la religió. En el pla 1926, aquesta assignatura no era «objeto de examen ni calificación; pero salvo petición contraria y expresa de los padres, se hace obligatoria la asistencia a clase para todos los alumnos oficials». En el pla provisional per al primer curs de la República, coherent amb la màxima institucionista: «no habrá enseñanza confesional de ninguna doctrina religiosa [a cap centre d’ensenyament esta- tal]», l’assistència a les classes de religió passa a ser voluntària. És a dir, per a rebre educació religiosa en un centre oficial, el pare ha d’expressar el desig per escrit. Just a l’inrevés que fins aleshores.
A l’estiu de 1932, amb un ministre nou en Instrucció Pública, i previ l’informe del Consell d’Instrucció Pública, es decreta un altre pla d’estudis per a batxillerat. Aquest últim es basa en el de 1903 i les adaptacions fetes per al curs que acaba de finalitzar. El pla començaria a aplicar-se en el curs 1932/1933. Esmentem alguns del canvis que s’han introduït: es manté la su- pressió de la Cal·ligrafia;33 la Religió, per primera vegada, deixa d’estar en els plans de batxillerat;34 les assignatures d’Anglés, Alemany i Italià seran supri- mides d’aquest pla d’adaptació, fins que es reorganitze amb caràcter definitiu l’ensenyament de les llengües vives;35 se suprimeix la Física i la Psicologia i Lògica de l’últim curs; s’introdueix en cinqué any Fisiologia i Higiene, i, finalment es recupera el Llatí per al segon any de batxillerat.
La introducció d’aquesta última assignatura ha sigut possiblement la que més ha patit els canvis de pla en la segona ensenyança. El ministre que im- plantà el pla de 1901 suprimí el llatí del segon any. Ho justificava així,36 «se imponia la derogación del absurdo pedagógico, en virtud del cual se mezclaba el estudio de una lengua muerta, como el latín, con el de una lengua viva, como el castellano.»
A partir d’aleshores, l’alternança entre l’assignatura de Llatí i la Llengua Castellana en els diversos plans serà una constant: en el pla de 1903 se supri-
32. GM, 28/04/1931, num. 118, p. 363-364.
33. La Cal·ligrafia, com la Taquigrafia i la Mecanografia, es consideraran assignatures de caràcter voluntari.
La Cal·ligrafia fou introduïda per primera vegada en el pla de 1901. Segons el ministre d’aleshores, comte Romanones, per corregir «el lamentable desconocimiento del arte de la escritura con que se sale de nuestros Institutos».
34. GM, 17/03/1932, núm. 77, p. 1923.
35. GM, 18/07/1932, núm. 200, p. 411.
36. GM, 19/08/1901, núm. 231, p. 790.
112