Page 112 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

meix el castellà en el segon any i es recupera l’ensenyament del llatí; el pla de batxillerat de la dictadura, 1926, suprimeix el llatí i el castellà en aquest any i també en el tercer; el pla provisional aprovat per al curs 1931/1932 recupera el castellà per al primer i segon any i el llatí per al tercer; l’altre pla provisio- nal de la República per al curs següent, recupera el llatí per al segon any i hi suprimeix el castellà.
6. L’alumnat
Del decret del 7 d’agost de 1931, que fixa el primer pla d’estudis per al Batxillerat durant la Segona República, i altres disposicions legals immediatament posteriors, es desprenen els canvis següents:
- Es recupera el pla de 1903, amb alguna addició i supressió.
- La Religió es considera voluntària, la rebrà l’alumnat els pares del qual la sol·liciten.
- El pla s’aplicarà només durant el curs 1931/32.
- Se suprimeix la divisió del pla Callejo en Secció de Ciències i Lletres.
- Els canvis s’apliquen només a l’alumnat nou, el que s’inicià amb el pla anterior no
canviarà. S’estableix una equivalència d’assignatures per a aquells que en tenen
alguna pendent.
- Es conserva el títol de Batxiller Elemental, ara però només per a l’alumne que ho
sol·licite i no pretén estudiar el pla complet de sis anys. L’objectiu final és suprimir
aquesta titulació després de les reformes legislatives corresponents.
- Les permanències i els repassos continuaran en els instituts els claustres dels quals ho
acorden. Per a l’alumnat l’assistència serà voluntària.
- Els casos individuals no contemplats en aquest decret seran resolts pels directors dels
instituts.
- Es manté la supressió dels cursos preparatoris per a l’ingrés en facultats,
l’organització dels exàmens finals de conjunt correspondrà ara als instituts i no a la universitat.
Quadre 11. Canvis introduïts per decret pel ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, en els primers mesos de la Segona República en la segona ensenyança.
Com hem dit més amunt, un dels motius de discussió cada vegada que es plantejava una reforma del batxillera era la introducció del caràcter cíclic o no de les diferents assignatures, si més no les instrumentals: Llengua, Ma- temàtiques, etc. Un altre tema organitzatiu i pedagògic que invariablement sorgia quan s’albirava un nou projecte era el de l’escola única o unificada. De
113