Page 114 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

6. L’alumnat
Arriben així a conviure tres plans en el mateix curs. En aquest nivell [bat- xillerat], «la ausencia de ideas produjo un notable desorden, que ya no pudo ser atajado dentro del bienio.»39 A més, Fernando de los Rios signà en març de 1932 el decret on es deia el següent: «Artículo único. Queda suprimida la asignatura de Religión en todos los Centros docentes dependientes de este Ministerio, cesando en sus funciones el Profesorado que venía adscrito a la misma.»40
Al desembre de 1932, el ministre d’Instrucció Pública portà a la Cambra del Congrés el Projecte de Base de l’Ensenyança Primària i Segona Ense- nyança. Les circumstàncies polítiques, però, no permetrien l’aprovació. No obstant això, comentarem algunes característiques que l’haurien fet singular i d’altres que evidenciaven el ziga-zaga d’aquests estudis al llarg de la història. Recordem el projecte perquè a ell farà referència l’autor del pla de 1934, que sí que s’aprovà.
L’ampliació en un any més l’hauria distingit de les propostes anteriors, «El bachillerato ha de consistir en una serie de estudios desarrollados durante siete años, mediante un proceso cíclico en el que aparezca de modo evidente la continuidad de estos estudios con los de la escuela primaria». En aquest punt es declara la voluntat d’aplicar el caràcter unitari als dos nivells. La dife- renciació entre secció de Lletres i Ciències es manté, però retardant-se als dos últims cursos. A més «el título de bachiller tendrá carácter único y capacitarà indistintamente para aspirar al ingreso en todos los establecimientos de cultu- ra superior». Per ingressar a l’institut calia un certificat del director de l’escola primària o sotmetre’s a un examen a l’institut.
El quadre de matèries evidencia, entre d’altres, el següent: el caràcter cíclic es concretaria en què assignatures com Llengua Espanyola, Matemàtiques, Geografia i Història i els Coneixements Físico-Naturals (Física, Química i Ciències Naturals) estan presents en els set cursos; el Francés el rebrien tots els estudiants durant els cinc primers anys, i, a partir del tercer, incorporari- en una segona llengua estrangera (Anglés o Alemany); tothom estudiaria, en quart i cinquè, dos cursos de Llatí i tothom, també, i en els dos últims anys, rebria coneixements d’Economia i Dret. A la base vuitena, es dóna la possi- bilita d’impartir als instituts altres coneixements, «Los Institutos de Segunda enseñanza procurarán [...] introducir enseñanzas complementarias de trabajo
39. Antonio Molero Pintado, Historia de la educación en España. IV. La educación durante la Segunda República y la Guerra Civil (1936-1939), Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1991, p. 42.
40. GM, 17/03/1932, núm. 77, p. 1923.
115