Page 105 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
y cultura general humanas. Pero se distinguen en que la segunda debe acen- tuar progresivamente, por virtud de la adolescencia, el despertar especial de la vocación y de la aptitud del alumno».15 El ministre no tingué en compte el dictamen, tot i que era conscient de la «desarticulación e independencia de los otros grados primario y superiores de la enseñanza»16 respecte del batxillerat, com afirmà en el preàmbul de la llei. L’única ocurrència que tingué és que en- trara a formar part del tribunal «que ha de juzgar el examen de ingreso en los Institutos a representantes del Magisterio [...] y reservando a la Universidad la colación del grado de Bachiller en algunos casos, figurando entre los Jueces que lo otorgan profesores de Instituto».17 Optà per reforçar la independència ja que el batxillerat «no es una mera preparación para los estudios de Facultad, sino que en muchos casos tiene y debe tener sustantividad propia», per molts es considerava que representava una millora de la cultura que rebien en la primera ensenyança.
Aquesta reforma fixà un batxillerat de sis anys de durada: el primer període de tres anys constituïa el Batxillerat Elemental i els altres tres el Batxillerat Universitari. A més a més, aquest últim batxillerat, en els dos darrers cursos, se separava en dues seccions: Ciències i Lletres. El Pla Callejo, com se’l coneix, contemplava, a més de les proves parcials de cada assignatura que poguera decidir el professorat, els exàmens següents: el d’ingrés al batxillerat, per al que calia tenir una edat mínima de deu anys, l’examen final del Batxillerat Elemental, tots dos exàmens fets a l’institut corresponent; en l’última etapa, l’alumne hauria de sotmetre’s a un examen final del Batxillerat Universitari, ara però a la universitat.
15. E. Díaz de la Guardia, Evolución y desarrollo de la Enseñanza Media en España. De 1875 a 1930. Un conflicto político-pedagógico, Madrid, CIDE, 1988, p. 370.
16. GM, 28/08/1926, núm 240, p. 1234. 17. GM, 28/08/1926, núm. 240, p. 1234.
106