Page 103 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
cinqué
Psicologia i Lògica
Elements d’Història General de Literatura Física
Química General
Llengua Anglesa o Alemanya, primer curs Dibuix
Gimnàstica
Fisiologia i Higiene
3 3 6 3 3 3 2 -
3 3 6 - - 3 - 3
sisé
Ètica i Rudiments de Dret
Història Natural
Fisiologia i Higiene
Agricultura i Tècnica Agrícola (i Industrial, pla 1903)
Tècnica Industrial
Química General
Llengua Anglesa o Alemanya, segon curs Dibuix
Gimnàstica
3 6 3
3 3 - 3 3 2
3 6 -
3 - 3 - - -
Examen del grau de batxiller
Els alumnes d’ensenyament oficial eren examinats l’última setmana de maig pel catedràtic de cada assignatura, en la forma que acordava el claustre del centre i a proposta d’aquest. L’alumnat no oficial s’examinava al juny, «única y exclusivamente en los establecimientos del Estado». Els exercicis del grau de batxiller per a tots els alumnes, oficials i no oficials, eren dos: un de Lletres i un altre de Ciències, i en cada un d’ells hi havia un exercici escrit per l’alumne sobre dos temes trets a l’atzar dels qüestionaris únics que formulava el Consell d’Instrucció Pública, a proposta del claustre; a més d’un exercici oral i un altre pràctic.
Per a ingressar en la universitat però calia, a més d’estar en possessió del grau de batxiller, tenir aprovades les assignatures corresponents al curs prepa- ratori i superar un examen oral, escrit i pràctic, que tractava dels continguts de les assignatures del batxillerat que tenien relació directa amb els estudis de la facultat en què l’alumne pretenia inscriure’s i els de les àrees del curs prepara- tori. Així, doncs, el batxillerat per a un universitari durava set anys.
Com podem observar la reducció horària del pla de 1901 arreplegada en la reforma de 1903 és molt important, així per exemple en el primer curs es passa de dinou hores a catorze, i encara és major la reducció en sisè curs: de vint-i-sis hores setmanals es passa a només quinze hores. La religió és obliga-
104