Page 16 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Aquest llibre tracta de la història de l’Institut Nacional de Segona Ense- nyança d’Elx, el primer centre públic de batxillerat de la comarca del Baix Vinalopó; per a la memòria de la ciutat: l’Institut de la República. Vingué amb els nous vents de canvi polític que recorrien l’Estat espanyol: en la primavera de 1931 s’havia proclamat la Segona República. Durant els dos primers anys del règim republicà, polítics claus ocuparen els llocs més decisius del Minis- teri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Els dirigents republicans i socialistes hi arribaven embeguts dels corrents pedagògics més renovadors. Volien revisar de dalt a baix l’ensenyament i estendre’l a tota la població, si més no, els ni- vells bàsics. I, a més, despullat de la càrrega de religió que havia tingut fins aleshores. Al final, mitjançant aquesta revolució a l’ensenyament, es pretenia contribuir al canvi de la societat. Rodolf Llopis, un protagonista fonamental en aquest període ho entenia així: «¿Quién ha de hacer esta revolución en las conciencias y en los espíritus? Para nosotros no hay duda. Esta revolución ha de ser obra de los educadores. De la Escuela.»1 Amb aquesta convicció, governarien des del Ministeri d’Instrucció durant dos anys i deixarien una empremta que, a la província d’Alacant, es concretà en la inauguració de 288 escoles i dos instituts; al municipi d’Elx correspongueren desenes d’aules no- ves de primària i el primer institut.
Però, tot i que l’objecte de recerca està definit: l’Institut de Segona Ense- nyança, aquest no el podríem entendre sense fer referència a les línies generals de la reforma educativa de la Segona República espanyola i al context polític. Tot plegat ens ajudarà a explicar la creació del centre, l’organització i el des- envolupament d’aquest i, al final, la desaparició després de la guerra iniciada amb la revolta militar de 1936.
Per dibuixar el context, ens recolzem en treballs elaborats per investigadors reconeguts. En aquests apartats, ens hem limitat a deixar-nos guiar i aprendre. D’alguns d’aquests autors avancem els noms: Antonio Viñao Frago, Antonio Molero Pintado i Manuel de Puelles Benítez, entre d’altres, han sigut fona- mentals per a conéixer la reforma educativa de l’època, la Institució Lliure d’Ensenyança, etc.; ha sigut també important, en aquest cas per a saber de la història local, Francisco Moreno Sáez, Juan Martínez Leal, Miguel Ors Mon- tenegro, Vicente Gozálvez Pérez i Joan Castaño Garcia. En són molts més els autors que ens han prestat els seus coneixements per enquadrar l’Institut, però
1. Rodolf Llopis, La Revolución en la escuela. Dos años en la Dirección General de Primera Enseñanza, Aguilar Editores, Madrid, 1933, p. 10.
17