Page 18 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

1. Introducció
casi todos los que piden alegan que son republicanos, que han votada por la República.»4
No obstant això, la tasca desplegada per la Segona República en l’ensenya- ment és sorprenent, per la gran aportació feta en unes condicions tan adverses: crisi econòmica5 i falta de pau social. S’estimà que, el 1931, l’Estat espanyol tenia un dèficit de 27.000 escoles de primària i els estudis de batxillerat no s’havien després de la condició d’estudis elitistes. És lògic que al Ministeri d’Instrucció Pública s’adreçaren moltes peticions justificades d’ajuntaments i ciutadans, que reclamaven augmentar el nombre de places escolars de la seua localitat.
Rodolf Llopis qualificà aquestes demandes de «legítimas ambiciones e im- paciencias», conseqüència de las «ilusiones que en orden a la cultura había despertado la revolución».6 Calgué salvar moltes dificultats per donar resposta positiva; així, durant el primer bienni de la República es crearen 9.620 escoles i es duplicà la xifra d’instituts de segona ensenyança.7 En aquest entorn d’il- lusió de la ciutadania naix l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx.
Hem tractat d’aportar dades sobre l’estat de l’ensenyament a la ciutat, abans de l’arribada de l’Institut i la possible rivalitat entre ensenyament públic i privat en aquest nivell educatiu. Ens referirem més endavant als projectes d’inauguració d’instituts a l’Estat espanyol durant la República, que completa un capítol en què exposem els diversos plans d’estudi que van conviure en aquest període. El coneixement de l’edifici, material pedagògic, biblioteca, etc. recrearà les condicions físiques per on es mogué el professorat i l’alumnat de l’Institut. Aportarem informació del professorat i algunes dades relacio- nades amb l’alumnat per configurar la comunitat educativa. Des dels inicis, l’Institut va nàixer vinculat a la ciutat; farem referència a aquesta relació tam- bé. Finalment, tractarem el període més convuls del primer institut d’Elx, el que visqué des de l’inici de la revolta militar fins al tancament d’aquest. Tota aquesta informació es recolza en les referències bibliogràfiques i les consultes d’arxius que es donen a peu de pàgina i al final del llibre.
4. Citat a Juan Martínez Leal, Los socialistas en acción. La II República en Elche (1931-1936), Publica- cions de la Universitat d’Alacant, Alacant, 2005, p. 52.
5. Mercedes Samaniego, 1977, La política educativa de la Segunda República durante el bienio azañista, CSIC, Madrid, p. 165-166: «A pesar de la crisis la República siguió la tónica de alza creciente [en Ins- trucció Pública] iniciada en los últimos años de la monarquía.»
6. R. Llopis, op. cit., p. 19.
7. M. Samaniego, op. cit., p. 333.
19