Page 17 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
fer ací una llista més completa no aportaria res i acabaria cansant el lector; els interessats, els remetem a l’apartat de bibliografia.
Quan es va iniciar aquest treball de recerca, els coneixements de l’autor sobre l’Institut eren escassos. Ara és capaç de fer-se preguntes més ajustades, però no pot dir que tinga respostes per a tots els interrogants que li han sorgit. Algú vindrà darrere amb noves dades i altres reflexions que permetrà com- pletar encara més la història del nostre primer Institut Nacional de Segona Ensenyança. Aquesta publicació i les que vinguen a continuació compartiran el desig de molts ciutadans de conèixer una part important del nostre passat recent.
L’Institut de la República fou rebut a Elx, si hom ateny els testimonis es- crits que ens han arribat, amb vertadera alegria. Com si haguera caigut la gros- sa a la ciutat. Els primers professors, quan arribaven, eren rebuts per l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament, que alçava acta de la presa de possessió de la plaça.2 Mostrarem, però, el més important d’allò que hem trobat relacionat amb el primer centre públic de batxillerat d’Elx, allò bo i dolent. Diversos au- tors han relatat l’entusiasme entre els polítics que entraren a formar part dels primers governs, tant estatal com local; també han contat el desencís que els va sobrevenir en ocasions a continuació, per la conducta de molts ciutadans i polítics. Rodolf Llopis, des de la seua talaia de la Direcció General ho recordà així: «En esta hora de alegría, todos se consideran con derecho a pedir. A pedir las cosas más absurdas.» Més endavant, en referir-se als mestres, col·lectiu amb el qual tindria molta relació per la formació personal i el càrrec que ocu- pava ara, digué: «Con demasiada frecuencia, nos hemos encontrado con un sector del Magisterio, provisto de mentalidad especial, mezcla de insolente y de mendigo.»3 Dels altres nivells educatius i d’un sector ampli de la societat també es pot dir que no anava a posar fàcil la introducció de canvis. Potser la configuració amplament republicanosocialista de la primera elecció legislati- va creà una imatge falsa de la societat, i s’actuà com si les Corts en foren un reflex fidel.
En l’àmbit local, també tenim exemples de destacats polítics que no ama- guen la perplexitat per la conducta de molta gent, i ja en els inicis del canvi de règim. Des de l’alcaldia, la primera autoritat local, Pasqual Roman, en diverses ocasions mostrà el seu desengany: «¡Qué desilusiones se lleva uno en la vida!», en altre lloc diria que hi ha molts «héroes en el pedir [...] ahora
2. Així està reflectit al llibre d’actes de l’Institut que encara es conserva. Arxiu IES Jorge Juan d’Alacant. 3. R. Llopis, op. cit., p. 26.
18