Page 222 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Han transcorregut vuitanta anys des que l’Institut Nacional de Segona En- senyança d’Elx fóra aprovat. Hem volgut afegir a aquest treball el testimoni de quatre alumnes que compartiren joventut i il·lusió a les aules del primer centre públic de batxillerat de la ciutat. D’Asunción Montenegro Castro hem portat a aquestes pàgines les referències a l’Institut que féu en una entrevista per a la televisió local;1 hem fet igualment un extracte de les memòries inè- dites de Tomás García Sempere, en allò referent a l’Institut d’Elx on estudià batxillerat. Per acabar, de Tomás Martínez Blasco i Hipòlit Amorós Tarí, els que hem tingut la sort d’entrevistar, aportem un relat de memòria en el primer cas i la transcripció de l’entrevista que férem a Hipòlit Amorós. Sens dubte les fonts orals tenen riscos,2 com les altres fonts documentals exigeixen ser contrastades. El lector llegirà en el text del llibre les referències que amplien els testimonis dels entrevistats, però també trobarà reforçada la dada freda del document escrit amb el relat emocionat de qui ha compartit relacions humanes entre aquells que ompliren les aules de l’Institut.
Asunción Montenegro Castro va nàixer a Elx el 1917. Filla de Mercedes i Juan. Estudià a les Carmelites dels tres als nou anys. El batxillerat el cursà a l’Institut de la República. Després de la Guerra Civil tingué un treball durant un període de temps curt a l’Ajuntament i acabà els estudis de Magisteri en un col·legi religiós de Ciudad Real. El 1944 es casà amb Adolfo Ors Lloret, i tingué quatre fills. Les següents són paraules seues:
Empecé a ir a Las Carmelitas cuando tenía tres años y estuve allí hasta los nueve, luego fui a Las Francesas. Quería hacer Magisterio, pero luego me arrepentí e hice el bachiller.
[...]
Pasé de Las Carmelitas a Las Francesas porque a mi padre no le apañaban las monjas; estudiábamos y hablábamos en francés y nos prepararon para in- gresar en el instituto; nos examinábamos en Alicante de ingreso y luego nos acompañaban al instituto y los catedráticos nos llamaban «las del colegio». El instituto empezó en el 32 y lo cerré yo. La mía fue la primera promoción del instituto.
1. Extret de l’entrevista feta pel fill, Miguel Ors Montenegro el 15 d’octubre de 2001 per a la televió local. (Cortesia de Miguel Ors.)
2. M. del Carmen Agulló, «Possibilitats i riscs de les fonts orals en la investigació historicoeducativa», Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 9-10, 2006-2007, p. 27-39.
223