Page 229 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
concurs literari (1963) organitzat per un altre centre excursionista amb el que mantenia vincles estrets, el d’Alcoi.
Quin any féu l’ingrés? A quina edat?
Just acabava de complir deu anys quan vaig fer l’examen d’ingrés. Dels que férem la prova només n’hi havia un que era més jove que jo, i tres dies només. Calia fer la sol·licitud d’ingrés a mà, qui tenia cap falta d’ortografia no
entrava. Aquest era el primer filtre.
Quins cursos féu a l’ISE?
El 1937 vaig acabar el batxillerat, tots els estudis els vaig fer a l’Institut d’Elx. Vaig seguir el pla de 1903.
Recorda el nom de professors que tingué a l’ISE?
Sí, per suposat. Recorde Luis Castaño,6 el professor de Física i Química, era molt competent; es casà major, als quaranta dos anys, ah! tenia molt bon sentit de l’humor, li agradava fer broma i contar acudits a classe. També em ve a la memòria Rafael Reyes, que ens donava francés. Amb aquests dos professors estudiàvem les seues respectives assignatures seguint libres dels quals eren ells autors. També vaig tenir a Vicente Genovés en Filosofia, a Francisca de Urquía García-Junco, que era molt... (riu), però que bé que llegia! Era pro- fessora de Literatura. També em donaren classe José Cordero d’Història; Be- nedicto Cea feia les classes d’Agricultura... ah! També Justo Gil que donava Matemàtiques... parlava un andalús tan tancat que costava entendre’l.
Quin(s) professor(s) li cridà(ren) l’atenció en particular?
Eren molt competents tots.
Li influí cap professor de l’ISE perquè fera més estudis?
Les circumstàncies personals m’impediren de continuar estudiant.
hagué de fer cap prova després de 1939 per convalidar exàmens?
Quan acabà la guerra, el govern de Franco anul·là tots els estudis que s’havien cursat en terres republicanes una volta iniciat l’Alçament Nacional. Jo tinc el títol de batxillerat de la República, i per tant invalidat. No em vaig tornar a examinar.
6. A més de la competència professional que es desprén del currículum i de les declaracions del seu alumne, sembla que havia exhibit un sentit de l’humor intolerable per als colpistes. A la sentència del Consejo de Guerra Permanente que el condemnava al desembre de 1939 a sis mesos i un dia de presó hi figura des- tacat «permitiendose entre sus alumnos en hacer algunos chistes de carácter marcadamente antifascista». (Agraïm aquest document a Miguel Ors.)
230