Page 228 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Annex V. L’Institut en la memòria dels alumnes
la nit a la Casa de Gómez als obrers i les obreres. Una d’aquestes, Josefina Pascual Guilabert, talladora de la fàbrica de Sansano Fenoll, es convertirà en l’esposa d’Hipòlit, després d’haver sigut alumna de tan jove ensenyant.
De forma pausada, però carregada d’emoció, et relatarà unes pinzellades de la seua vida laboral a les Salines de Bonmatí... on treballà d’administratiu des de 1946 fins la jubilació. Fent servir, et dirà, coneixements que assolí a l’Institut. Repassarà les múltiples aficions que, t’aclarirà: li venen de família, i ha mantingut durant molt de temps: submarinista, dibuixant ―excel·lent―, practicant d’esports... t’ho contarà dosificat, sense voler abassegar l’atenció de l’interlocutor, sense mostrar un bri de protagonisme que ell poguera conside- rar immerescut. T’està escoltant sempre.
Parla bé de tots els companys d’estudis que va recordant i de tot el profes- sorat que tingué. No oculta el dolor d’haver perdut una República que pro- metia moltes oportunitats als ciutadans i les ciutadanes d’aquest país. I deixa alguns silencis quan sembla que li estan passant pel cap algunes experiències viscudes durant la Guerra Civil. «Fora de l’Institut passaren coses que mai no havien d’haver ocorregut», et dirà dolgut. El record de la postguerra li fa balancejar el cap; rememora el destí professional que denuncia injust del seu pare, carrabiner republicà expulsat del cos. Hipòlit no gosà ni presentar-se als exàmens que havien muntat els nacionals, després d’invalidar totes les actes de batxillerat de l’Institut acabada la guerra. Hipòlit es posà a treballar.
Descobriràs en aquest primer batxiller complet de l’Institut de la República l’estima que té pel seu país, que a Elx treballava per estendre aquesta estima en col·laboració amb Antoni Bru. Si li demanes, et mostrarà col·laboracions escrites en un valencià normatiu i en publicacions com Gorg o La Matruca. Alguns articles són molt primerencs, de 1963, de quan escriure en valencià era un delicte, et dirà. I farà un silenci, com si deixara escapar un lament, quan comenta l’escàs interés que tenen els elxans en conservar la seua llengua.
Tornarà a sorprendre’t quan conegues que té enregistrada una sèrie de pre- cipitacions que inicià el 1947 i continua fins el present. De l’Institut Nacional de Meteorologia ha rebut el reconeixement per tan valuosa informació. Et parlarà de les relacions entre l’estat d’ànim de la mar i l’oratge; de les inter- relacions dels cicles vitals de les plantes i els animals i el clima (fenologia). En fi, et comentarà la preocupació pel deteriorament del medi ambient i les col·laboracions escrites en la revista de los Amigos de los Humedales del Sur de Alicante.... I, quan creus saber-ho tot, t’etziba que ha sigut soci fundador ― carnet número 4― del Centre Excursionista d’Elx i fou guardonat en el primer
229