Page 232 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Annex V. L’Institut en la memòria dels alumnes
Vingueren estudiants refugiats a estudiar a l’Institut durant la Guerra?
Sí. Al nostre curs vingué un xic de Madrid.
Tomás Martínez Blasco naix a Elx el 1922, fill de Rosa i de Tomás, aquest propietari d’una fàbrica d’espardenyes. Tomás Martínez Blasco és doctor ar- quitecte i llicenciat en Ciències Exactes, tots dos estudis universitaris els ini- cià a Madrid i els acabà a Barcelona. Exercí de professor de Matemàtiques a centres oficials de batxillerat. En col·laboració amb el seu germà, Manuel, projecta i dirigeix diverses obres públiques i privades, entre les que cal desta- car l’hotel Hort del Cura d’Elx i la instal·lació del museu Marià Benlliure de Crevillent.
Són nombrosos i reconeguts els treballs crític referits a temes artístics; encara podem llegir periòdicament tribunes al diari signades per Tomás Mar- tínez. Als anys seixanta presentà una comunicació en el Congrés Internacio- nal d’Arquitectura sobre Gaudí. Durant la dècada següent, amb el seu germà, fou invitat a conferències i cicles culturals de les universitats Menéndez Pe- layo (Santander) i de Lyon. En les comunicacions publicades del XII Congrés Mundial de la UIA (1975), s’arreplega una definició d’edifici aportada pels germans Martínez Blasco. Entre les publicacions cal destacar una Teoria ge- neral de l’Art recollida sota el títol Las Artes Espaciales i editada per l’Insti- tuto de Estudios Alicantinos entre 1975 i 1981.
És membre de la secció d’arts plàstiques de l’Institut d’Estudis Alacantins, secció de la qual arribà a ser president; és també Académico de Bellas Artes de San Fernando.
La realització d’excursions com a recurs didàctic és una idea que trobem ampliament justificada i practicada a la Institució Lliure d’Ensenyança. Els dirigents del Ministeri d’Instrucció Pública de la Segona República, si més no els del primer bienni, estaven convençuts de les propostes de l’ILE. En la legislació, que afectaria tot l’ensenyament de l’Estat, hi trobem mostres de l’ideari institucionista: «El uso de cuadernos de papel corriente, del material de enseñanza de los Institutos y Colegios, las excursiones y visitas recomen- dadas, subsistirá con ventaja a los libros hechos para el Bachillerato».8 Sens dubte, hi havia professorat a l’Institut que reconeixia també el potencial di- dàctic de les activitats extraescolars. A les actes de clasutre hi podem trobar
8. GM, 27/09/1932, núm. 271, p. 2216. El subratllat del text citat és nostre. 233