Page 56 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

5.1. Introducció
L’ensenyament i aprenentatge en un institut és el resultat d’una interacció racional i emocional entre el professorat i l’alumnat. Aquests, el professor i l’alumne, són els dos pilars fonamentals del centre educatiu, per sobre dels plans d’estudis, del material educatiu o de l’aulari. És per això que els dos capítols més amples del present treball fan referència a les persones que li donaven vida. En aquest capítol parlarem del professorat, després abordarem tot allò referit a l’alumnat que estudià a l’Institut.
Volíem saber quins foren i quants els professors que passaren per les au- les de l’Institut, quan vingueren i quan marxaren, quina era la seua formació acadèmica, quina disciplina impartien, com accediren a la plaça corresponent, qui se’n féu càrrec de la direcció del centre, etc. També ens preguntàrem quins canvis es produïren en el claustre de professorat després de la revolta militar i quina fou la seua destinació quan s’acabà la guerra. En aquest treball, en abso- lut definitiu, donem resposta a aquestes preguntes i a moltes altres.
El règim polític i la ideologia dels governants afavoriren unes conduc- tes socials o unes altres: promoció de pràctiques democràtiques o control de les llibertats. Totes les institucions es veren afectades, i l’ensenyament i els instituts ho experimentaren molt en particular. Els huit cursos que abasta l’existència de l’Institut estan farcits de sobresalts en la vida política i social. S’evidencien tres períodes: els dos primers cursos que encaixen en l’anomenat bienni revolucionari; els anys següents, el bienni «contrarevolucionari», amb governs condicionats pels conservadors, i, a partir de 1936, amb el govern del Front Popular, la guerra. Com és fàcil imaginar, tots aquests sotracs afectaren l’educació i, molt en particular l’alumnat i el professorat. Així, per exemple, durant els primers moments d’eufòria i revisió, es modificà la forma d’accedir a una càtedra; a continuació es congelà el nombre de places; en altre període posterior i amb govern d’ideologia diferent, es faria una convocatòria massi- va, i, en fi, s’acabaria, depurant i controlant el professorat dels instituts quan s’instaurà la dictadura.
Però la professionalitat de la majoria dels docents, amb l’excepció que correspon a tot col·lectiu nombrós, estigué a l’alçada de les circumstàncies, adverses sovint. Aquest professorat va saber motivar i despertar vocacions en els seus estudiants, el testimoni oral que hem arreplegat és una prova de l’es- forç i vàlua d’aquells professors del primer institut públic d’Elx. Recordar-los és homenatjar-los i deixar testimoni d’un projecte educatiu de la ciutat, que per desgràcia acabà esborrat, com tants altres.
57